Ara sí es posa corbata

Elías Torres, arquitecte, ara sí es posa corbata. Dies passats l’arquitecte duia corbata. De discreta elegància que donà relleu a l’entorn i a les persones que l’envoltaven, Per exemple, Francina Armengol. La data de rellevància, el Dia de la Comunitat Autònoma de Balears, l’1 de març. Però si vull remarcar el fet, notable, d’importància indiscutible, de la corbata que el protagonista d’aquesta modestíssima croniqueta diguem que social, Elías Torres, lluïa. Però, sempre al fil conductor d’aquesta història, la corbata nos empre fou present. Un dia aquest tros de tela va brillar per la seva absència i des d’aquestes mateixes pàgines es va remarcar. Repassem. A principis de l’agost passat, tota la calor humida del món, frenesí a algunes discoteques, estiu a rompre Elías Torres de digníssimes mans municipals rebé la Medalla d’Or de la ciutat, de Vila. Ben vestit -l’home sempre cuida els detalls, no oblidem que també es decorador- va deixar a l’armari i tal vegada de forma deliberada la sempre imprescindible, seductora corbata. El millor arquitecte de la Bomba -baixeu es cap- rebé una altra patena lliurada per l’alcalde de Vila, màxima autoritat municipal quasi perfecte, recordem que encara és del Real Madrid. Però a Ciutat l’home fou l’home encorbatat. Enhorabona i molts anys i bons, Elías Torres. I recorda bon amic meu que al carrer santa Amèlia 22 de Barcelona ja no podràs menjar aquell arròs amb pisto que feia n’Aurora Pineda.

Suscríbete para seguir leyendo