Dissenys de cel abstracte

En Rafel Tur Costa, Gabrielet, va venir al club de lectura de Santa Eulària des Riu acompanyat per la seva dona Anneliese Witt. Ella li feia de traductora i d'intèrpret a la vegada que aclaria les seves respostes. Una lleugera sordera feia necessari aquest ajut.

Mai vaig pensar que una pintura abstracta com la seva, que arribava a ser suau, pogués amagar una vida tan intensa i tan patida. Ell mateix ho va escriure en el seu llibre 'Un al·lot eivissenc a la guerra civil', no per obrir-se camí com a escriptor sinó per emetre una queixa, una reivindicació de justícia, una necessitat latent d'apagar el foc d'uns dimonis que encara rondaven per l'illa.

Asseguts al seu costat, els membres del club, que l'havíem llegit, l'interrogàvem i gaudíem tant de les confessions sobre el llibre com de les explicacions sobre els seus quadres. Els seus inicis ja foren com a pintor abstracte en una època on predominava el realisme. En cap moment va fer ostentació dels premis rebuts ni de les exposicions a museus com el MACE, o les de Barcelona, Mallorca, Alemanya i altres països estrangers. Tampoc va pretendre impartir lliçons de pintura. S'explicava d'una manera planera i clara, sense ocultar-se rere els mots. Un home clar, com la seva pintura, que havia partit de la modernitat artística per cercar les avantguardes a mitjan segle passat.

Costa creure que un petit virus anomenat covid, més petit que una gota de pintura dels seus quadres, se l'hagi emportat. Ens haurem de conformar, a la força, en recordar-lo com un referent a través dels seus quadres, dissenys de cel abstracte on pugui trobar el merescut descans.