Germán Maretto: «A la literatura triomfen els constants»

«A escriure s’aprén, clar que sí», afirma Germán Maretto, escriptor que aquesta tarda impartirà a la biblioteca de Can Ventosa la primera sessió del curs d’escriptura creativa organitzat per l’Ajuntament d’Eivissa. «Hi ha un mite popular que parla del geni, del talent, com una cosa innata, però si no la practiques, si no exercites aquest talent no serveix», continua Maretto poc després d’arribar a Eivissa des d’Argentina. El formador visita l'illa gairebé cada any, ja que hi té família, i aquesta vegada serà el primer cop que el curset d’escriptura tindrà dos sessions: la d’aquesta tarda i una segona el proper dimarts, dia 14. «Si tens talent però no l’exercites res no es mou. El món està ple de genis fracassats per aquest motiu», reflexiona el formador, autor de ‘Barcelona nunca llega’ (2021), ‘La serpiente y el león’ (2016) i ‘Conjuros de ciudad sin mar’ (1998).

Després de trobar l’ovella perduda

«Dins del mite del geni hi ha aquesta idea de què alguns escriptors seuen una o dos nits a escriure i surt una novel·la, quan això no és així, puc dir que és una feina de setmanes o mesos, i m’estic quedant curt», comenta Maretto, que considera que darrera d’aquest mite està la «por» dels qui volen escriure a no tenir aquest geni, a no ser capaços d’acabar aquesta novel·la, aquest projecte que tenen al cap. «Una novel·la poden ser anys de feina. Hi ha autors que, fins i tot necessiten deu anys, o vint», per crear una novel·la.

El perfil dels alumnes que, normalment, Maretto es troba als cursets sobre escriptura creativa és variat. Des dels que els agrada escriure i volen practicar a aquells que creuen que tenen talent o els qui consideren que tenen una història que explicar. Darrerament, es troba també molts alumnes que s’endinsen en l’escriptura juntament amb el ioga, la dansa o la música. «També gent que vol explicar una història, però que no sap si té talent per fer-ho», comenta Maretto, que defensa que, en el món de la literatura no s’aconsegueix res sense molta feina: «Els qui triomfen, deixant de banda la qualitat del producte, són els constants, els que treballen, els que acaben, tinguin o no talent». El formador parla de triomfar no ja com a vendre molts d’exemplars sinó aconseguir acabar l’obra i trobar una editorial que la publiqui.

«Els cursos d’escriptura creativa són com el gimnàs, tenen molt d’això, d’exercitar la creació literària», reflexiona l’autor, que és també editor i que als cursets, a més dels exercicis, també dona altre tipus d’eines més relacionats amb la indústria editorial. Els autors s’hi hauran de relacionar i Maretto ofereix als cursets els seus consells i la seua experiència amb aquest món: «Per aquesta experiència tens una idea del que acostuma a funcionar i el que no». Tot i que aquest curset de la biblioteca de Can Ventosa consta de dos sessions (totes dos a les vuit de la nit), en alguns altres, més llargs, fa un seguiment de les creacions dels alumnes i del procés de publicació, en el cas de que arribin a publicar aquestes obres que tenen embastades i amb les que, en molts casos, es presenten als cursets d’escriptura.

Autopublicació

Publicar... Un fet que en els darrers anys, amb el boom de l’autopublicació s’ha distorsionat. reconeix el professor d’escriptura creativa. Maretto recorda, per exemple, com Borges, en els seus inicis es va autopublicar «i anava deixant exemplars a les butxaques dels abrics dels bars per a què el llegissin». Un fet, insisteix, que no es pot comparar amb l’autopublicació actual: «Has de buscar molt entre totes aquestes plataformes, amb un volum ingent de publicacions, per trobar exemplars de qualitat. Només un 1% d’aquestes obres té algun valor». «Mai a la història de la humanitat havia set tan fàcil publicar un llibre», afirma Maretto que posa, com a exemple, el servei d’autopublicació d’Amazon, on prácticament només s’ha de pujar l’obra en un document de word i seguir les indicacions. De fet, comença a ser habitual que, als cursets d’escriptura que imparteix, es trobi amb alumnes que expliquen que tenen ja obres publicades. Autopublicades. maretto està convençut que acudeiexn als cursets perquè «inconscientment» saben que encara els queda molt per pulir.

Una situació que, confirma, s’està trobant darrerament als tallers és que alguns dels qui aspiren a escriure un llibre no són, curiosament, especialment aficionats a la lectura: «És una situació que es repeteix: persones que han escrit més del que han llegit». Aquest fet, per a ell, justificaria perquè alguns textos tenen una escriptura «esquifida, mancada de vocabulari i amb estructures molt simples». De fet, entre els darrers perfils que s’han incorporat als cursets d’escriptura creativa destaquen els de persones «que consideren que tenen uns ensenyaments de vida que han de transmetre als altres i que ho volen fer amb un llibre». Maretto explica que es decanten per aquesta opció perquè el llibre, l’escriptura, estan associats a la saviesa. En aquest sentit, reflexiona sobre els motius pels que la gent s’atraca als llibres i recorda que la majoria de cops no és tant per adquirir coneixements com per plaer.

Per al formador i escriptor, a l’hora d’escriure i de teixir històries no és només important haver llegit molt sinó també haver viscut. En cas contrari, afirma, es corre el risc de crear «refregits» de tot el que s’ha llegit. Sobre les expectatives que molts escriptors novells tenen amb les seues obres, Maretto intenta que posin els peus a terra. Casos com el de J. K. Rowling amb Harry Potter, al que molts s’aferren quan comencen a escriure, són una excepció a la indústria editorial, destaca. «El 99% dels escriptors cobren menys de mil euros l’any pels drets d’autor, unos 80 euros al mes, no es pot viure amb això», comenta el formador, que confessa que no té un llibre o un escrptor favorit tot i que li encanten Paul Auster. Borges, la part més poètica de Benedetti, Dan Brown o l’argentí Sergio Vicio. Sí té molt més clares altres coses: no li agrada rellegir i per gaudir de la lectura ha d’apagar el xip d’editor.

Suscríbete para seguir leyendo