Miquel en el record encara

I probablement -llarga és la vida quan és llarga- d’aquí uns anys, d’aquí un temps a venir el record, la seva presència, la imatge aquella de Miquel Ramón, indispensable però inevitable personatge de tota l’esquerra eivissenca i de Formentera també. Una biografia, una projecció i notable a la vegada en aquells dies de revolta social i política. Al cap dels temps, quatre anys passats amb vertigen i possessió de la seva mort alguns dels seus amics políticament en l’origen del Partit Comunista i de les Comissions Obreres i altres d’altres tendències volgueren dies passats retre’l homenatge. Homenatge de passió i de vida a un home compromès des de sempre, lligat a qualsevol cosa relacionada amb la injustícia que sovint és notícia viva i de cada dia. Allà, en el lloc exacte i precís podríem trobar Miquel Ramón. Recordat i estimat a l’acte fet a l’escenari de Can Ventosa s’aplegaren alguns dels amics més íntims, aquells que gaudiren de la seva amistat i reconeixement a una feina feta i perdurable cara un futur des d’arà mateix incert o potser perillós. Tot depèn d’esdeveniments a punt d’esclatar. O no. Moltes i diverses foren les persones que pujaren a parlar sobre Miquel Ramón. Voldria no obstant reproduir un fragment de la intervenció de Pilar Costa. «Lluità per acabar amb els prejudicis polítics a casa seva (IU) i d’altres (PSOE). Li dec tot això i molt més. Si no fos per ell... La seva infinita coherència que portava a extrems, la seva afició literària, al cine, a la fotografia. Era un home bo...». Intimitat i sobrietat necessària a l’hora d’evocar la figura, l’actitud valenta, les incidències plenes d’una vida plena.

Suscríbete para seguir leyendo