Cinèfils a Santa Eulària!

El cinèfil de veritat ha de fer camí un pic per setmana al cine España ubicat a Santa Eulària, on l’oferta és quasi sempre excel·lent. Ara mateix es tracta, en tot cas, de parlar de cine i sobre el cine, de l’art fílmic que canvià, i absolutament, quasi el passat segle i part notable de l’actual. Llavors, de mica en mica, la cosa fou minvant i l’assistència a les sales poquet a poquet va baixar. Tal vegada la televisió, el cotxe utilitari, la devastació, perquè és una innoble devastació criminal, del mòbil, incidiren al descens no tan sobtat d’espectadors. Signes dels nous temps que canvien. Primer el vídeo i ara les anomenades plataformes donaren el cinema el pic de gràcia. Més o menys, que l’esperança de la recuperació sempre n’és viva i calenta. Fins i tot acèrrims viciats per la imatge, implacables/impecables, digníssima gent del setè art han quedat muts i a la gàbia, tancadets a la cova dels dracs i dels miracles també. Home sweet home. Cal llançar un avís als nàufrags. Cal anar de visita al Cine España. Hi trobarà sorpreses. Els encarregats de la cosa són professionals a l’hora de seleccionar la pel·lícula amb un ull posat, és clar, a la colònia anglesa que viu pels voltants. Recordar que les cintes es projecten en versió original subtitulades. Però el fenomen no és d’avui. Fa anys que aquesta programació gaudeix d’alta qualitat. Fa temps que un servidor fa 30 quilòmetres per anar al cinema. Molts són els títols i no tots els tinc a la meva mà. Però alguns sí voldria mencionar, ‘Pobres criaturas’, ‘La zona intensa’, ‘Wonka’, ‘Des de los árboles, a través del río’, ‘Vidas pasadas’, ‘Cerrar los ojos’, ‘La sociedad de la nieve’, ‘Fire of love’, ‘Memòria’... I del cine Regio i del cicle ‘Anem al cine’ parlarem en edicions següents.

Suscríbete para seguir leyendo