Carrer de Margalida ‘Llogat’

El dia 28 de novembre, el PP i Vox de l’Ajuntament de Sant Josep varen votar canviar el nom del carrer de la sindicalista Margarida Roig ‘Llogat’ i tornar als noms anteriors —Montblanc i Camèlies. L’explicació oficial de l’alcalde Vicent Roig és que el nom nou no sortia a Google Maps i alguns vesins s’havien queixat. Això és, ras i curt, una vergonya. El PP i Vox han aplicat el seu motlle ideològic revisionista i mesclar-hi els mapes d’internet és insultar la intel·ligència de la gent. Un motlle ideològic que, de la constitució dels ajuntaments i les comunitats cap aquí, porten desfermat, censurant i atacant a tort i a dret la llengua, l’escola, la cultura, i pel que veim ara, el sentit comú.

Per emmarcar la qüestió, facin el següent exercici mental. Com que els últims temps l’església catòlica va d’escàndol en escàndol, un grup va i presenta una moció a un ajuntament per treure tots els noms de carrers que portin noms de bisbes i capellans. A més dels escàndols recents, el grup en qüestió argumenta que durant la dictadura franquista l’església oficial va fer costat al règim fins a l’últim dia —portant el dictador sota pal·li quan calia— i argumenta que com des de la Constitució de 1978, Espanya és un estat aconfessional, no hauria de reconèixer confessions religioses al carrer. Si algú fes una proposta com aquesta, jo ho trobaria una animalada i pensaria en Vicent Serra i Orvay, Isidor Macabich o Don Joan Marí Cardona, que tenen, de manera molt merescuda, molts carrers a Ibiza. Idò, una animalada així és el que han fet el PP i Vox amb el carrer que recordava Margalida ‘Llogat’, una sindicalista dels anys 30, l’única dona filla il·lustre del municipi, i l’única dona que donava nom a un carrer.

O facin un segon exercici mental. Si el 2020 l’Ajuntament de Sant Josep hagués canviat el nom dels carrers Montblanc i Camèlies a ‘Carrer de la reina Letícia’, algú creu que ara el 2023 el PP i Vox haurien decidit tornar als noms anteriors per queixes dels vesins perquè no surten a Google Maps? Va home, va! que fa molts anys que la gent no es mama el dit.

Fa pocs dies, Cass Sunstein, professor de dret a la Universitat de Harvard i un dels juristes més influents del món, publicava un article al New York Times sobre què vol dir ser liberal. Deia Sunstein: «els liberals creuen en sis coses: llibertat, drets humans, pluralisme, seguretat, estat de dret i democràcia. Creuen no només en la democràcia, entesa com el requeriment de rendir comptes davant el poble, sinó també en la democràcia deliberativa, un enfocament que combina el compromís d’utilitzar el raonament a l’esfera pública amb el compromís amb la rendició de comptes». I afegia «hi ha il·liberals conservadors i il·liberals esquerranosos», i encara «els liberals pensen que el tribalisme és un obstacle pel respecte mutu i fins i tot per a les interaccions productives».

Jo pensava que gent com el president Vicent Marí o l’alcalde Vicent Roig es consideraven liberals. Podria ser, però molts altres personatges del seu partit s’ho diuen però no ho són. Són reaccionaris il·liberals, de matriu autoritària, que es troben més còmodes amb la ultradreta hispànica que amb la dreta liberal europea. No de bades, beuen de la tradició de «el liberalismo es pecado», que criticava, com el Cardenal Gomà els anys 30, la democràcia liberal i el parlamentarisme. Un polític liberal no liquidaria l’oficina anticorrupció, no segregaria els infants per llengua a l’escola, no diria fill de puta en un ple a un altre polític i, per suposat, no canviaria el nom dels carrers per revenja ideològica.

Com a jordier, per anar del poble a casa he de pujar un tros pel carrer de Margarida Llogat, sindicalista republicana, i després baixar un tros per carrer d’un altre fill il·lustre del municipi, Vicent Serra i Orvay —’es capellà de ca’s Margalits’, una eminència de l’Ibiza de la primera meitat del segle passat, rector del seminari i representant d’Ibiza al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana de 1906. Circular amb una sindicalista republicana de pujada i amb un capellà erudit de baixada em semblava una metàfora polida de convivència i d’haver superat la fase tribal.

Però a Sant Jordi tenim de tot, com ho confirma la història que expliquen algunes de les promotores del canvi. Es veu que un dels seus arguments és que na Margalida Llogat ja tenia prou reconeixement amb el pou Roig, que és un pou que es diu Roig, com la sindicalista i la seua família i que, com tothom sap, està a la cantonada del seu carrer amb el carrer de la Mèrlera. Ull amb l’argument, perquè no és senzill de perpetrar. Diu l’adagi que abans s’agafa un mentider que un coix. Jo afegiria que abans s’agafa una rascassa que un gavatxet roig.

En fi, alcalde Vicent Roig, per tenir autoritat no n’hi ha prou amb tenir un càrrec, s’ha de voler liderar i s’ha de saber decidir i manar. Rectificar aquest bunyol està a les vostres mans.

@joanribastur

Suscríbete para seguir leyendo