Informe Cervantes: les costures de l’espanyol
L’Instituto Cervantes, dedicat a la difusió exterior del castellà (anomenat, en fase imperialista, espanyol) arreu del món, ha publicat, si no vaig descomptat, el seu vint-i-quatrè informe sobre la situació d’aquesta llengua internacional. Bona part de l’informe, com sol ser habitual, es dedica a magnificar tant com pot les potencialitats d’una llengua, efectivament, de gran difusió internacional, a quatre dels cinc continents. O a tres i mig, segons com ens ho mirem.
Diuen els del Cervantes que el castellà és la segona llengua amb més parlants materns del Planeta Terra (devers cinc-cents milions), només per darrere del xinès mandarí. Si a aquests cinc-cents milions hi sumam aquells que saben comunicar-se una mica en la llengua de Castella, arribaríem a devers sis-cents milions. Ja podeu observar que, quan les xifres són tan elevades, no es fila especialment prim. Sempre podríem dir allò de trenta milions amunt, trenta milions avall. Sembla que ja queda lluny aquell famós eslògan dels «trescientos millones».
Malgrat els cinc-cents o sis-cents milions (que ara no ens aturarem en foteses), els analistes estan una mica queixosos de com va la cosa als Estats Units d’Amèrica. Allà, diuen, només el 66% dels néts (atenció! No parlam de fills, sinó de néts, és a dir tercera generació) d’immigrats hispans al nord del continent continuen mantenint l’espanyol com a primera llengua. Es veu que a principi de segle eren devers el 70%. I això els posa una mica nerviosos. No tant, emperò, com el fet que, a Itàlia, hi hagi observada una tendència molt preocupant: resulta que els fills de treballadores no qualificades hispanoamericanes adquireixen -i parlen habitualment- l’italià molt ràpidament. I, de vegades, fins i tot l’utilitzen més habitualment que no l’espanyol.
A l’altre cap de la balança, hi tenim un augment considerable dels alumnes d’espanyol al Congo, en un continent on la llengua de Cervantes no ocupa el lloc que els de l’informe pensen que els correspondria, o l’augment de la gent amb alguna competència en castellà a Tailàndia, fruit, evidentment, del turisme sexual d’hispanoparlants per devers aquelles latituds. Així mateix, s’aventuren a dir que, malgrat com van de malament les coses als Estats Units, és poc probable que amb els hispanòfons passi com ha ocorregut amb els italianòfons, que ja només tenen devers set-cents mil parlants en un lloc on n’havien tengut devers dos milions i mig.
Vistes (i acceptades) les potencialitats de la llengua castellana arreu del Planeta Terra (segurament el lloc més fluix, després d’Àfrica, és Europa), em vénen al cap un raig de preguntes que tenen a veure amb latituds més acostades. Tenint cinc-cents milions de parlants nadius i devers sis-cents milions d’individus que es poden comunicar en castellà, els castellanòfons han d’estar incordiant contínuament si, posem per cas, a Galícia decideixen fer les classes en gallec? Essent la segona llengua amb més parlants nadius del món, aquests han de mirar en lupa si hi ha un poblet del Pirineu on els mestres fan les classes íntegrament en català? Tenint vint-i-no-sé-quants milions d’estudiants, ara mateix, de la llengua arreu del món, han d’enviar la cohort de jutges a mirar d’aconseguir limitar l’ensenyament en basc, a Euskadi? Tant els preocupa el milió de bascoparlants (una sis-centena part dels que tenen ells)? No poden deixar que els al·lots del País Basc aprenguin tranquil·lament en èuscar, sense ficar-hi les togues per enmig?
Amb cinc-cents milions de parlants
materns, han d’enviar els jutges a tocar el que no sona als mestres de l’Escola El Turó del Drac, de Canet de Mar, només perquè una família o dues han demanat ensenyament en castellà per als seus fills? Amb mig planeta que parla la seua llengua, han d’expulsar un parell de mestres de Dices-Rois perquè no feien classes de castellà i, en canvi, ho ensenyaven tot en gallec? Amb mig miler de milió de parlants, han d’entrenar tot un equip d’Alta Inspecció Educativa a Catalunya per assegurar que no hi hagi criatura que no rebi alguna assignatura troncal en castellà?
En alguns passatges de l’informe Cervantes hi traspua, en qualsevol cas, el sentiment d’inferioritat atàvic dels hispanòfons. Diuen que als Estats Units el castellà es considera una llengua «de pobres», quan els hispans USA units farien la cinquena economia del món. Potser per això, per aquest sentiment d’inferioritat, per algun tipus de ressentiment que se m’escapa, i per altres xacres de psicologia col·lectiva, no poden coure que als Països Catalans hi hagi individus que decidim, lliurement i desacomplexadament, parlar, llegir, escriure, produir i viure en català.
Suscríbete para seguir leyendo
