UIB: selectivitat bilingüe?
La vicerrectora d’extensió universitària, la senyora Carmen Touza, s’ha posat la bena abans de tenir la ferida. Ha acceptat que les proves de Selectivitat (això que ara es diuen Proves de Batxillerat d’Accés a la Universitat, àlias PBAU) es realitzin tot repartint els enunciats en català i en castellà. Fins ara, les proves es repartien en català i, si algun alumne demanava els enunciats en castellà, li eren facilitats (puix que tothom té dret, segons la legislació vigent, a examinar-se en la llengua oficial que vulgui). Seguint el sistema actual, més del noranta per cent dels alumnes de les Illes Balears realitzen les seues proves en llengua catalana.
La reculada al bilingüisme ve d’una denúncia interposada per una associació de professors d’extrema Espanya anomenada PLIS (per favor, en anglès mal escrit, tot responent, segons ells enginyosament, a Profesores Libres de Ingeniería Social, pobrets!). La denúncia ha estat admesa a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. Però, evidentment, aquesta admissió a tràmit no suposa cap resposta positiva per part del TSJIB. Per això dic que la UIB s’ha posat la bena abans de la ferida.
Sembla bastant clar que, atenent a les característiques (tam bé legals) del nostre sistema educatiu, fins ara la UIB ha fet les proves d’accés a la universitat dins la més estricta legalitat. Hem de tenir en compte que, entre els objectius del nostre sistema educatiu, hi ha que els estudiants, en acabar els seus estudis obligatoris (ço és, abans del Batxillerat), dominin fluidament, oralment i per escrit, les dues llengües oficials de la comunitat dita autònoma. Per tant, cap alumne que s’examini de les PBAU no pot al·legar desconeixement de la llengua catalana. Pel simple fet de ser oficial, no en podria al·legar enlloc del món (excepte entre nosaltres). Essent així, no constitueix cap prejudici per a cap estudiant que realitzi les PBAU el fet que els enunciats de les preguntes s’expressin exclusivament en llengua catalana. I, encara més, si tenim en compte que si un estudiant demana la prova en castellà, sistemàticament l’hi és facilitada.
Teòricament, els professors de PLIS són favorables al bilingüisme. Així ho expliquen, segons he pogut comprovar, a la seua pàgina web. I també són partidaris del respecte als drets lingüístics de tothom (ho expliquen al mateix lloc). Però, evidentment, les seues explicacions queden automàticament desautoritzades si només empenyen cap al bilingüisme (suposadament) allà on el català té una presència una mica més gran que no el castellà. Allà on ocorre a l’inrevés, ni PLIS ni els seus pròxims, no diuen ni pruna. Hom se’ls podria arribar a escoltar, posem per cas, si hi hagués una associació semblant entre els jutges que operen a les Balears que reclamàs un cinquanta per cent de sentències judicials en llengua catalana. S’han preocupat, aquests campions dels drets lingüístics, de saber quin percentatge de sentències s’emeten en català, actualment, a les Illes Balears? Podríem arribar a considerar els seus arguments si aquests adalids de la democràcia lingüística apel·lassin també, posem per cas, als drets dels malalts a ser atesos en la llengua oficial que escullin. S’hi han fixat, la quantitat de denúncies que han sortit, durant aquests darrers mesos, en l’àmbit de la Sanitat, de gent que es queixa que no ha trobat personal que els atengués en català? Quants pacients que ho hagin volgut no han estat atesos en castellà, als hospitals i als centres de salut de les Illes Balears?
Mentre només s’ataqui allà on hi ha una micona més català que castellà (o de vegades ni tan sols això) associacions com aquesta no tendran cap tipus de credibilitat. Només se’ls podran escoltar i tenir en compte fanàtics amb qui comparteixin idees. Ara bé, no caldria esperar que entre aquests s’hi trobassin persones amb càrrecs importants en el si de la Universitat de les Illes Balears.
Pel juny de l’any 2017 ja hi va haver un intent de castellanitzar les proves d’accés a la universitat, a les Illes Balears. Aleshores, quatre vocals del Tribunal de Selectivitat varen renunciar a exercir la seua funció, com a protesta per aquesta mesura. Enguany no sembla que hi hagi hagut aquesta resistència. A l’hora de redactar aquesta columna, no sabem si la reunió que la Plataforma per la Llengua ha demanat al rector Jaume Carod s’ha produït, i, en cas d’haver-se portat a terme, quin resultat ha tengut. En qualsevol cas, entenc que tota una universitat -l’única que tenim a les Illes Balears- faci cas d’un grupuscle de professors extremistes que, com diria el mític Joan Fuster, no alcen un gat per la coua.
Suscríbete para seguir leyendo
