Una Baleària elèctrica

Encara que concretament tindria que escriure que no fou ‘Baleària’ qui marcà el rumb i també la festa a bord -per cert un riquíssim pernil de categoria mundial como dirien a València i no voldria oblidar-me’n d’uns sucosos bunyols- fou el vaixell protagonista d’aquesta petita història marítima-gastronòmica, ‘Cap de Barbaria’. Un vaixell elèctric. Tot elèctric, d’emissions zero, lluny de contaminació i altres merdes que destrossen la mediterrània i altres mars encara vives, buc de perfecte disseny i de clima mariner al cent per cent a l’altura de les circumstàncies. Era el viatge inicial a l’altra illa, l’anomenada pitiusa menor. Menor però de força i nirvi. Al llarg de la travessia, anada i tornada fou inevitable pels avis presents l’evocació -aquells peluts de Califòrnia i d’Holanda- d’èpoques difuntes i record dels seus primers viatges a Formentera, estius dels seixanta, rock and roll de frenesí, lectures d’Albert Camus, Salvador Espriu, García Lorca i la mítica ‘Joven Dolores’ que obria pas i milles a Formentera, el paradís perdut i ara de forma fragmentada recuperat, el somni daurat de joves que a Déu gràcies només cantaven música beatle, Elvis Presley i Bob Dylan també. Ha passat el temps i els anys, la pell ja no és tan tendre però poderós la memòria. Navegació tranquil·la, palpitació de la mar mentre un sol camí de l’agonia marcava la intensitat de l’horabaixa mentre ‘Ressonadors’ portava l’escenografia musical adient al moment i a l’instant de primavera compulsiva, carregada de llum i de poesia.. Aleshores, entre copes de vi inevitable, necessari l’amic Ricard Pérez ens recordava l’eterna polèmica, fins i tot brutal sobre un tema quasi metafísic, de transcendència total. Ell defensava la qualitat de la gamba roja de Dénia de molta més qualitat que no la gamba roja d’Ibiza. Solemnitat i tensió. Dur enfrontament entre eivissencs i valencians. De forma clara com un migdia d’estiu em vaig decantar per la gamba roja de Dénia, Carles Fabregat/Charlie Brown, expert, professional de la cosa, insistia en la preferència per la gamba de casa nostra. Mai la metafísica fou tan dura com inexpugnable. Dénia/Ibiza com una final de la Copa d’Europa. O pitjor encara. Baleària, Adolfo Utor, molts anys i bons en vida de tots.

Suscríbete para seguir leyendo