El suau descens de Laura Borràs
No deu ser cosa de broma, l’estrèpit d’una dona com Laura Borràs caient des de dalt de tot fins al contenidor de la història. Contenidor orgànic, és clar, que no són pocs els òrgans que ha ocupat, sempre amb final patètic: despatx a la universitat, direcció de la Institució de les Lletres Catalanes, i presidència del Parlament. Continua presidint JuntsxContenidor -o com es diguin avui- però això més que un òrgan és un orguenet gitano que sona només perquè balli la cabra, allà a Waterloo. Deu ser per mitigar el brogit de la caiguda, que es mira que el descens de Borràs a la nimietat de la qual mai degué sortir, sigui per etapes: en lloc de deixar-la anar sense més ni més, aquí et podreixis, s’opta per un descens pausat: primer se la declara en judici oficialment corrupta, tot seguit anem presentant i denegant recursos, després d’expulsar-la de la presidència del Parlament se li retira l’escó, i així fins que, sense adonar-nos-en, la tindrem a la mateixa altura que el més vulgar xoriço del barri.
En un nou graó cap al soterrani, el Tribunal Suprem va denegar la suspensió de l’acord que la deixa sense acta, ja li queda menys per a no ser res. El descens de Borràs s’està duent a terme amb la mateixa suavitat amb què un pilot manejaria l’aterratge forçós d’un Antonov avariat, les 640 tones del qual han de descendir lentament si no volem arriscar-nos a una massacre, imaginin que cau en una escola. Em refereixo a l’avió.
L’excusa del judici polític ja no cola ni entre els seus, que només esperen d’ella que no aparegui gaire en la campanya de les municipals, prou malament ho tenen a JuntsxDerrota (o com es diguin avui) sense la seva ajuda. Jo ja vaig sospitar que estava condemnada a l’oprobi i a l’oblit quan TV3, que en aquestes coses és un barem infal·lible, va seguir el seu judici de reüll, un minut entre les notícies locals i la previsió del temps. Quina diferència amb el judici de l’1-O, quan hi havia connexions en directe cada dia, i bufetades per sortir a TV3 a donar suport als acusats i dir «quanta dignitat»! Els quatre iaios i el sempitern acompanyant de cabellera greixosa que es reunien a la porta del tribunal esperant el somriure babau de la Borràs, van ser el primer signe del seu daltabaix. Suau, per fortuna.
Suscríbete para seguir leyendo