Així dissimula en Xavier Trias
El que li fa patxoca a en Xavier Trias és ser alcalde de Barcelona, així que fa bé de desfer-se del que li dificulti l’objectiu. La primera rèmora que ha eliminat és qualsevol indici de relació amb JuntsxNosa (o com es diguin avui), que com el seu nom indica, són un llast massa pesant. Tant li fa que un aspiri a ser alcalde o senyora de la neteja, si vol tenir alguna opció, ha de desmarcar-se dels Vivales, Borràs i companyia, que el que no està acusat de malversació, ho està de prevaricació. Trias els coneix bé, així que s’ha cuidat molt d’amagar les sigles de JuntsxOcultar (o com es diguin avui) durant la campanya. El seu eslògan serà un asèptic i apolític ‘Trias per Barcelona’, i no es descarta que surti als actes electorals xiulant, com qui dissimula, jo només passava per aquí. Per si encara queda algun despistat que vulgui vincular-lo al llacisme, el color predominant en els cartells és el verd blavós, no hi ha res ni remotament semblant al color groc, que a més de ser històricament malastruc, recorda massa els moments més foscos de Catalunya.
La republiqueta va estar molt bé per a jugar una temporada a les revolucions, però si un vol ser primer edil de Barcelona, millor deixar els contes per als nens, digues que sí, Xavier. L’estratègia de Trias passa per simular ser un iaio que, com qui no vol la cosa, s’ha vist de sobte en la carrera a l’alcaldia, sense cap partit darrere, sense cap ideologia, sense cap estratègia i sense res a veure amb el llacisme, a ell el van reclutar un dia que estava al bar jugant al dominó. Allà ja ho negava tot, fins i tot als cambrers que l’atenien.
- Junts, diu vostè? Waterloo? Vivales? No sé de què m’està parlant, mosso. I faci el favor de no posar-me rodanxa de llimona a la Coca-Cola, li he dit que no vull res de color groc.
Haurà d’anar amb compte en els mítings, que no s’hi presentin seguidors amb estelades o llacets grocs, aquestes coses perjudiquen. I que sobretot no hi hagi pantalles a l’escenari, això sí que és un perill, que el Vivales té tendència a aparèixer-hi enmig de qualsevol acte, a l’estil Zelenski. Un s’esforça a negar el llacisme tres vegades cada dia abans no canti el gall, i amb només un vídeo de dos minuts donant-li suport, el Vivales li ensorra la campanya.
Suscríbete para seguir leyendo
