El despropòsit de la lomloe

Escric aquestes línies per traslladar la meva opinió negativa sobre la nova llei educativa (LOMLOE) i la seva aplicació. Seré breu, tinc 30 anys d’experiència docent, mai he estat un professor tradicional, sempre he estat partidari d’innovar i d’afavorir la innovació, però sempre amb seny i moderació. Crec que les classes han de ser ben planificades, variades, interessants, exigents i tenint sempre molt present a qui van dirigides. Però, des del meu punt de vista, ara s’han fet llei unes teories pedagògiques, que portades a l’extrem (com ara mateix està fent-se) només serviran per amagar el fracàs escolar, posar en qüestió l’educació pública i afavorir les diferències socials entre rics i pobres al només preparar en el que es considera bàsic. Ens han imposat un sistema que no té en compte els coneixements, no valora superar dificultats ni fer exàmens, avalua criteris d’avaluació impossibles i deixa a molts d’alumnes, sobretot els que no tenen un suport familiar al darrera, en la ignorància. Que desmotiva al que s’esforça, que converteix al professorat especialista en monitors i monitores de temps lliure, que només valora la foto a les xarxes socials, ‘l’abraçada emocional’ i uns productes finals (bàsicament manualitats) que acaben fent les famílies o els propis docents. Que mai s’ha comprovat que funcioni, que amaga la realitat, que obliga al professorat a multiplicar el treball burocràtic i el fa omplir contínuament graelles i vigilar banys, que situa als nostres alumnes hores i hores davant de pantalles dominades per una empresa (Google) fent activitats sobretot mecàniques, i això sempre que no es despistin jugant, on en definitiva, i crec que cal dir-ho clarament, no hi ha aprenentatge. I malauradament això és el que està desapareixent: l’aprenentatge del nostre alumnat.

Suscríbete para seguir leyendo