És infinita aquesta mena de frenesí que ara em bull per l’interior? Malgrat tot, tot és qüestionable, l’Amor fent giravolts en temps de magranes, l’anatomia quotidiana dels fets concrets i precisos, la pregària necessària, la criminalitat a l’hora del que més m’estimo; a la sortida de l’alba i el teu cos que ofereix nirvi, espectacle i llençols nets. Aquest home i aquesta dona ara amb un despull incert volen ser, en clau amorosa, metamorfosis precises, vidre trencadís, tremolor a flor de pell i les mans (les mans, sempre les mans) a la recerca del paper en blanc, obrir el llibre per les pàgines centrals. Llavors, el vent contingut, sexe sota la pluja, ambivalència que avui mateix i en contra del que en un principi es podria pensar, marxaria a Lisboa. A Lisboa i de vacances, lleuger l’aire sobre el riu important i seriós, les velles cases de la localitat, l’ambigüitat imprecisa d’unes gents i d’uns paisatges abocats sobre el balcó immens i atlètic, depredador i carregats de colors a la manera, per exemple, un més, d’uns dies d’abril. Aquest home i aquesta dona ho porten tot fins a les darreres conseqüències.
