En primer lloc donar la meua enhorabona a la Unió Esportiva Eivissa per haver aconseguit pujar a Segona, i en especial als jugadors eivissencs d’aquest equip.
Però un cop més la crua realitat torna a aparèixer a escena.
Per un costat l’Ajuntament d’Eivissa torna a demostrar la seva incompetència a nivell esportiu al prendre decisions impulsives, sense parar-se a analitzar el que suposa que un equip que vol representar no només un municipi, sinó tota l’illa, hagi aconseguit aquesta gesta.
Aquest fet representarà que al municipi d’Eivissa, que ja era el del pitjor ràtio entre nombre d’esportistes i equips comparat amb les instal·lacions existents, que els equips de base, altres clubs i altres esports del municipi tindran ara menys camps, menys temps d’entrenament del poc que ja tenien, i menys instal·lacions, lo que repercutirà molt negativament en la formació dels joves esportistes eivissencs.
Tots nosaltres, pares, mares, esportistes, entrenadors, i en especial aquest Ajuntament ens hauríem de plantejar si és raonable que una instal·lació, amb la falta que hi ha, ha de ser cedida a un club que per un costat no tindrà a ningun eivissenc a la seva plantilla i per un altre només la podrà utilitzar al voltant de quatre a sis hores a la setmana quan haurien de ser de nou a deu cada dia.
I d’on ve aquesta problemàtica amb la cessió del camp? La culpable d’això es la segona oficina de recaptació més grossa d’Espanya desprès d’Hisenda, la Real Federació Espanyola de Futbol o de La Liga, que amb la seva normativa antiquada, elitista i que no pensa en cap moment amb els equips de base, obliga a que qualsevol club modest li sigui impossible assolí les seves regles. Tenir camp propi... si es mires el % d’equips a tota Espanya que el tenen estic segur que no passaria del 5%. Que sigui de gespa natural... ‘pobrets’, es que com cobren molts diners es podrien fer una ‘rascadeta’... Els de ses categories inferiors se la poden fer , però ells no?.... I els que juguen Copa del Rei si poden.... quina bogeria de normatives...
Es increïble que estant al segle que estam aquesta federació vagi un segle enrere i que pensi més en recaptar que en formar... quina vergonya. Si les normes federatives fossin més actualitzades, permissives i no tant elitistes i antiquades, aquest Club podria seguir jugant com fins ara, tots els podrien vore com fins ara i el més important: els equips de base també podrien seguir entrenant, almenys com fins ara i d’aquesta manera no es veurien afectats i sortirien reforçats de poder gaudir de jugadors de categoria superior.
Desprès per un altre costat l’Ajuntament i el Consell i la seva política de que els altres facin la seva feina. Han de canviar la seva postura davant els equips de formació i la seva política esportiva, que és la de quan menys equips i esportistes hi hagi millor per ells ja que així tenim menys feina...
‘Estimats’ Ajuntament i Consell... la vostra política hauria de ser la de si enguany hi ha mil esportistes, l’any que ve hi ha d’haver mil dues-centes i el següent mil cinc-centes.... No com fins ara que si hi ha mil, l’any que ve ha d’haver cinc-centes que si no tenim massa feina.
Als dirigents de la U D Eivissa els diria que a la nostra illa hi ha jugadors amb moltes qualitats i que també es poden fixar en ells.
Per un altre costat he de dir que entenc que aquest ascens ha de ser un benefici per a l’illa, i pot atreure una part de negoci i turisme, però això mai ha de ser a costa de la formació dels esportistes de l’illa, tot el contrari del que passarà.
Jo per la meva part, com exentrenador de categories de base, sempre he defensat que els fonaments i valors d’un esportista es donen en la seva etapa de formació, i és la que considero i he considerat sempre més important. Les institucions m’estan demostrant que per a ells, els diners són el més important. Per aquest motiu tinc molt clar que això no s’hauria de permetre i tots junts hauríem d’anar a parlar amb Ajuntament, Consell, Govern i on faci falta, perquè aquesta decisió que s’ha pres és contraria als esportistes en etapa de formació, perjudica als demés clubs, i a altres esports.
Canviar aquesta postura és tant fàcil com que la Federació adeqüi les seves regles a la realitat no a la seva ficció elitista i antiquada.
No ets més esportista perquè cobris més. Ets més esportista perquè des de ben petit t’han donat els fonaments i els valors perquè ho arribis a ser.
