Tot l´any 1981 fou dedicat a aconseguir un local social que fos cèntric i assequible als modestos recursos de què disposaven. Es visitaren multitud de pisos de l´eixample barcelonès, però els lloguers que es demanaven eren excessius per a una entitat que tot just acabava de néixer, així que hagueren de sol·licitar l´ajuda de les institucions pitiüses, i la primera porta que tocaren fou la del president del Consell Insular d´Eivissa i Formentera, Cosme Vidal Juan, que sempre fou un gran valedor de l´entitat. Les gestions de Vidal es dirigiren d´immediat cap a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d´Estalvis i així el president Vidal Juan viatjà a Barcelona per entrevistar-se amb el director general de ´la Caixa´, Josep Vilarasau i sol·licitar-li formalment un local per a la Casa d´Eivissa. Finalment, el mes d´octubre ja tenien el que seria el primer local social, era el pis principal del número 441 de l´avinguda de la Diagonal, cantonada amb el carrer de Muntaner, just davant de l´Hotel Presidente. Aquell any celebraren la II Trobada de Germanor, elegiren Ca n´Amat, al poble de Martorell. També començaren el periple pels ajuntaments pitiüsos per tal d´aconseguir alguna subvenció i poder iniciar un ambiciós pla d´actuacions. Els resultats foren molt desiguals, però permeteren començar algunes de les activitats programades.
L´any següent, 1982, ja celebraren diversos actes i cal apuntar l´exposició del ceramista Joan Planells Daifa i la presentació del llibre ´Los secretos de Ibiza´, de Mariano Planells.
En l´assemblea de socis de l´any 1983 la junta directiva quedà, en els càrrecs principals, formada per Albert Oliver, president; el metge Fernando Novell Capilla i Guadalupe Llobet Tur, vicepresidents; Josep Clapés Ramon, secretari i Antoni Serra Planells, tresorer. Aquell any s´iniciaren uns cursos de manualitats i de ceràmica. També se´n va fer un de pintura, que va impartir el prestigiós pintor Josep Maria Chico Prats, de mare eivissenca i sempre relacionat amb la Casa. Més endavant i quan deixà d´impartir els cursos per imperatiu de l´edat, la Casa d´Eivissa li dedicà un sentit homenatge de gratitud. En aquell moment els associats solien trobar-se cada dissabte en el transcurs d´un sopar. També celebraven qualsevol motiu que convidàs a reunir-se: Tots Sants, Nadal, Pasqua, Sant Josep, Sant Joan, carnestoltes, etc.
Si l´entitat es creà amb una trobada de germanor a Montserrat, la V trobada la volgueren celebrar a un altre indret emblemàtic de Catalunya, i aquell any elegiren el monestir de Poblet. Aquell mateix any de 1984 dimití la junta directiva amb la finalitat que la seua dimissió fou un revulsiu i es dinamitzàs el funcionament de l´entitat que havia decaigut molt, principalment per la manca d´implicació dels socis. És creà una comissió gestora presidida pel metge Fernando Novell, que va fer múltiples gestions per tal d´involucrar el major nombre possible de socis. En aquella comesa comptà amb la col·laboració de Francesc Xavier Pérez Portabella, expert en relacions públiques i que durant uns anys havia residit a Eivissa. La crisi se superà quan als pocs mesos fou elegit president Antoni Ripoll Escandell, el secretari continuava sent Josep Clapés i Pérez Portabella passava a exercir d´assessor.
L´any 1985 es va produir un fet interessant i fou la integració de l´associació Amics d´Eivissa a Barcelona que passà a formar part de la Casa d´Eivissa i Formentera a Catalunya i així passà a exercir una de les vicepresidències de la Casa d´Eivissa Carles Cava de Llano. Per aquell temps la seu de l´entitat es traslladà al número 6 del cèntric carrer de Pelai, vora la plaça de Catalunya.
La junta directiva elegida el gener de 1989 era formada per les següents persones: president, Antoni Ripoll Escandell; vicepresidents, Joan Torres Escandell, Joan Torres Marí i Joan Tur Clapés; secretari, Josep Clapés Ramon; vicesecretari, Antoni Marí Torres; tresorer, Francesc Riera Roig i vocals: Albert Oliver, Antoni Serra Planells, Joan Tur Serra, Maria Torres Escandell, Marcia Solana Vilasante, Josep Mayans Colomar i Josep Maria Bonet Torres.
El 1993 la seu social es va traslladar al carrer de Joaquim Costa número 61, pis que compartien amb l´associació d´empleats de l´Escorxador Municipal de Barcelona. Per aquell temps el nombre de socis rondava els tres-cents.
L´any 1994 la Casa d´Eivissa i Formentera a Catalunya fou premiada, juntament amb onze comunitats balears a l´exterior, amb la Medalla d´Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
El que després ha vengut, ja ho sabem: els canvis de la manera de viure que ens imposa la modernitat fa molt difícil trobar el moment de reunir-se i parlar de les petites coses que ens uneixen.
Quina solució té el tancament provisional –pensem que serà provisional– de la Casa d´Eivissa i Formentera a Catalunya? Em comentava el bon amic Joan Roselló que el futur podria ser que els consells d´Eivissa i de Formentera s´implicassin en una iniciativa molt diferent i innovadora i posava com exemple l´Espai Mallorca, un lloc de trobada en moments puntuals per a diversos actes socials, però també és a la vegada un lloc de venda i de promoció de productes mallorquins.
Podria tenir acceptació un local semblant amb productes pitiüsos? Segur que seria un bon aparador per a les nostres illes.
