També perquè tenc bons amics entre els seus membres més actius, com és el cas del mestre Albert Oliver Noguera, que fou el meu primer mestre, quan encara no tenia edat d´acudir a l´escola, a un local de la plaça de Santa Gertrudis de Fruitera, que regentava com a mestre. També, un altre mestre, Antoni Marí Torres Bessó, em regala amb la seua amistat, entre molts d´altres.
Aquí em vénen a la memòria unes altres línies que just fa un any vaig escriure sobre el precedent d´aquella societat, que fou la Colònia Eivissenca de Barcelona. Aquella societat es fundà el febrer de 1911 convocats per l´eivissenc resident a Barcelona Vicent Torres Nin i que llogaren una sala de l´antic Cafè Català, a les Rambles, com a local social. Els objectius d´aquella primitiva societat eren molt semblants al que tenia l´actual casa: mantenir unes estretes relacions entre Eivissa i Catalunya; tenir un local on reunir-se els eivissencs residents a Catalunya; ajudar a buscar treball als pitiüsos que es desplaçassin a Barcelona amb aquest objectiu; i, la més important, ajudar als malalts eivissencs que acudissin a la ciutat Comtal a cercar guariment per als seus mals, facilitant ajuda per trobar els especialistes més adequats a cada malaltia.
Al poc temps, el gran nombre de socis, uns 200, va fer que cercassin un local amb més capacitat i així llogaren una casa al barri Gòtic. Durant aquest temps el president fou Manuel Verdera Riquer, que ocupà el càrrec fins a la seua mort el 1915. Fill de l´excalde d´Eivissa Josep Verdera Ramon, Manuel era fadrí i persona de tarannà rumbós. La desaparició del president fundacional coincidí amb un període de crisi de la societat i hagueren de canviar la seu a un local més modest al carrer de Lancaster. Després d´una breu presidència de Salvador Quetglas, assumí el càrrec Bartomeu de Roselló. La Colònia tancà les portes pels voltants de 1917.
El mes de maig de 1930, per iniciativa de Bartomeu de Roselló, es tornaren a fer gestions i es refundà la Colònia Eivissenca; aquest segon període durà fins al juliol de 1936; tenia la seu a un local proper al carrer dels Escudellers, vora la rambla de Santa Mònica.
La constitució de la Casa d´Eivissa i Formentera a Catalunya se celebrà a un lloc emblemàtic de la història i de l´espiritualitat catalana. El diumenge 19 d´octubre de 1980 el mestre d´escola Albert Oliver, nascut a Santa Eulària des Riu i que des de 1960 exercia la docència a Catalunya, va organitzar juntament amb altres persones una trobada de germanor de pitiüsos residents a Catalunya, a celebrar a Montserrat. El Consell Insular col·laborà en la celebració amb el desplaçament del grup folklòric Es Companyons d´Eivissa, que dirigia l´inoblidable Antoni Planells Costa, Toni Petit. La delegació oficial era formada per Vicent Ferrer Castelló, conseller de Turisme i Comerç, en representació del president del Consell; Joan Prats Bonet, alcalde d´Eivissa, Joan Marí Tur, delegat del Ministeri de Cultura i Clapés Albarca, en representació de l´Ajuntament de Santa Eulària des Riu, entre altres. Cosme Vidal no va poder desplaçar-se a Montserrat, però a més d´enviar el conseller, va comunicar amb una carta la seua disponibilitat per tot el que necessitassin aquell grup de pitiüsos.
Els bons oficis d´Oliver i del seu incipient grup de col·laboradors aconseguiren reunir uns 250 pitiüsos residents a Catalunya. Una representació del nombrós grup, les autoritats i la colla folklòrica foren rebuts pel pare abat dom Casià Just i a petició del pare abat, el grup realitzà una demostració dels balls pitiüsos davant de la comunitat benedictina del monestir, a la sala capitular. Els pitiüsos assistiren a la missa de la comunitat; la seua concurrència que fou posada de manifest durant l´ofici religiós, coincidí amb una altra trobada de grups de castellers. Després, el grup folklòric ballà per al públic que havia pujat a Montserrat aquell dia, davant del claustre gòtic i de la porta d´accés al Museu de Montserrat.
De tornada a Barcelona, la comitiva s´aturà a dinar al restaurant Montserrat Express, del poble de Collbató, i després de l´àpat, se celebrà una assemblea que acordà iniciar les gestions per donar continuïtat a aquella exitosa trobada dels pitiüsos residents a Catalunya. A aquesta assemblea hi acudiren el batle d´Esparraguera i una representació de l´entitat Amics d´Eivissa, encapçalats pel seu president honorari, Epifani de Fortuny, baró d´Esponellà, el president, Carles Cava de Llano, i la vicepresidenta, Marta de Moragas.
La idea era donar continuïtat a aquella trobada i celebrar-ne una de manera anual, que tendria un caràcter itinerant, cosa que permetria visitar diversos llocs emblemàtics de Catalunya. Aviat es canvià d´opinió i es considerà que seria més pràctic fundar un casal pitiús a Catalunya i més tenint en compte el poder d ´atracció que tenia el nom d´Eivissa i Formentera i de l´èxit d´aquella primera convocatòria.
Constituïts en assemblea fundacional, tots els assistents a aquell acte de Collbató prengueren els següents acords: a) constituir-se en una entitat pitiüsa a Catalunya, b) designar una comissió gestora encarregada de la redacció dels corresponents estatuts i dels altres tràmits legals pertinents, i c) convocar el més aviat possible l´assemblea general de socis a fi d´aprovar els estatuts i elegir la junta de govern de la nova entitat. La gestora que sortí elegida era formada per Vicent Ferrer Gotarredona, Joan Josep Prats Marí, Antoni Serra Planells, Josep Clapés Ramon, Emili Gotarredona Bonet, Antoni Ripoll Escandell, Joan Torres Marí i Albert Oliver Noguera.
