Escriptores del mes: Inma chacón i dulce chacón

Nascudes al si d’una família conservadora (el seu pare va ser alcalde de Zafra durant la dictaura) varen marxar a Madrid als onze anys, quan ell va morir, on varen estuduar a un internat. Dulce morí l’any 2003 de càncer i va treballar la poesia, la narrativa i el teatre. L’any 92 va publicar el seu primer poemari ‘Querrán ponerle nombre’ i quatre anys després es va estrenar amb la novel·la ‘Algún amor que no mate’. La seua darrera obra ‘La voz dormida’ va guanyar nombrosos premis.

La seua bessona, Inma Chacón, va optar pel camí de la comunicació, a més de pel de l’escriptura. La seua primera novel·la, ‘La princesa india’, és un homenatge a la seua germana, qui lo va encarregar, ja malalta de càncer, que acabàs aquest projecte. Ha escrit també poesia, però la seua obra més coneguda és ‘Tiempo de arena’ amb què va quedar finalista al Premio Planeta. Va visitar Eivissa l’any 2016 per presentar ‘Tierra sin hombres’, publicada aquell any.

Suscríbete para seguir leyendo