Una vida de cine frustrada pels hómens
Rosario Pi Brujas va ser una de les primeres dones del país en dirigir pel·lícules i treballar al darrera d’una càmera
Retrat de Rosario Pi Brujas.
Rosario Pi Brujas (Barcelona, 1899 − Madrid, 22 de març de 1967) també coneguda com a Rizpay, va ser una directora, guionista i productora de cinema pionera de la cinematografia catalana. Amb Helena Cortesina, Ana Mariscal i Margarita Alexandre conforma el quartet de dones considerades fundadores del cinema a Espanya.
Va néixer a Barcelona en una família benestant. El seu pare era Víctor Pi i Borras (1928) natural de Figueres i la seva mare Joaquima Brujas i Trius (1926) natural de Sabadell. Tota la vida va patir les seqüeles d’una paràlisi infantil que la va obligar a portar bastó i sabates ortopèdiques. Tot i així va ser una dona activa i intel·lectualitzada.
Va obrir una botiga de moda, a la Barcelona dels anys vint, queva tancar el 1929 per buscar altres horitzons. Va marxar a Madrid, i a partir d’aleshores es va centrar en el cinema. El 1931 va produir el primer film d’Edgar Neville, i un any després va crear la productora Star Films amb el mexicà Emilio Gutierrez Bringas.
El 1933, però, va eclosionar com a cineasta i va crear els seus primers curts treballant darrere la càmera. Va fer la seva primera pel·lícula, ‘El gato montés’ (1935), i es va convertir en la primera directora espanyola de cinema sonor.
Va marxar a Hollywood, però les dificultatsla van fer tornar a Madrid, després de cercar feina a Barcelona, on el franquisme-amb el que havia simpatitzat- no la va reconèixer com a cineasta.
A poc a poc, Pi Brujas, va anar veient que mai podria treballar en un món on els homes predminaven i on les dones només podien treballar davant d’una cpamera, pero mai al darrera. Tot i així, mai es va rendir i va escriure alguns articles i guions sota el pseudònim de Rizpay.
En els últims anys de la seva vida va obrir un restaurant a Madrid, ciutat on, finalment, va morir el 1967. El cas de Rosario Pi Brujas simbolitza el de moltes dones que, com ella, mai van poder triomfar en el sector que més les apassionava, ja fos el cinema, la literatura, el ball o qualsevol art escència del món d’una cultura gris i decadent a Espanya.
Suscríbete para seguir leyendo
- Los bomberos avisan por la presencia de himenópteros en edificios y viviendas: Revisa y 'si los ves, llama al 112
- Isabel Díaz Ayuso y su atrevido look en Ibiza: top con ombligo al aire para el estreno del musical de Nacho Cano
- Un abogado de Ibiza gana a Vueling: obligada a devolverle el dinero de la maleta de mano
- Antonio Resines se sincera sobre 'El Hormiguero': "Es un programa vergonzoso que se ríen de los invitados
- La falta de lagartijas agrava el problema de la procesionaria, a punto de ser declarada plaga en Ibiza
- Manolo García, cantante: «Me ha gustado que, de cada dos catalanes, uno no ha ido a votar»
- Santa Eulària y Govern inspeccionan el 'camping' ilegal de Can Rova
- Sant Josep retira más de 12 toneladas de muertos ilegales y otros residuos del fondo del mar
