La Guerra Civil i els difícils anys de la immediata postguerra feren que el turisme desaparegués fins ben avançats els anys quaranta. A començament dels anys cinquanta l'illa d'Eivissa va ser descoberta per una colla d'artistes suecs, que vengueren atrets pel baix nivell de vida d'Eivissa, que els permetia viure amb molt pocs diners. Buscaven un indret tranquil on poder treballar i com no, poder gaudir del clima mediterrani.
A començament dels anys cinquanta diversos periodistes passaren per Eivissa i redactaren cròniques on magnificaven la vida de l'illa. Es té notícia que un prestigiós periodista, Lar Bunge-Meyer va fer unes cròniques sobre Eivissa. Cal apuntar que era el corresponsal de les notícies que generava l'aeroport d'Estocolm per a cinc diaris matutins i 3 vespertins, cosa que mostra la importància de les seues cròniques.
La primavera de 1952 un pintor establert durant una llarga temporada a Eivissa, Stig Kjellin, va fer un programa per a Ràdio Estocolm que titulà ‘Eivissa la bella’.
Classe Campbell
Un dels primers artistes que va arribar a Eivissa i hi va passar una llarga temporada treballant, fou Classe Campbell (Gotemburg 1910-Jönköping 1987), pintor i artista gràfic que avui té un reconegut prestigi a Suècia. En aquell moment era membre destacat de l'Associació de Pintors i Escriptors de Suècia. En una entrevista que li va fer Diario de Ibiza, el febrer de 1953 deia que havia vengut a Eivissa esperonat per les conferències i articles que es publicaren al seu país sobre l'illa. Però el motiu principal era que havia conegut Eivissa amb la lectura de la novel·la de Elliot Paul ‘vida i mort d'un poble espanyol’, obra que transcorre a Santa Eulària des Riu en el temps immediatament anterior a la Guerra Civil. Fou el primer llibre que es va publicar sobre la contesa bèl·lica.
Quin era el nombre d’artistes, literats... suecs que residien a Eivissa en aquells anys anteriors al boom turístic? No sabem el nombre, però devien ser multitud.
L’estiu de 1953 s’inaugurà a l’Acadèmia d’Art d’Estocolm una exposició col·lectiva de pintors suecs que residien o havien residit a Eivissa; totes les obres eren sobre temes eivissencs. Aquí cal apuntar que la finalitat de l’exposició era recaptar diners per a la compra de material mèdic destinat a l’Hospital d’Eivissa.
Per què els pintors suecs volien destinar els diners recaptats amb la venda dels seus quadres per l’Hospital d’Eivissa? La idea va sorgir després que l’any anterior un infant de Sant Mateu d’Albarca va morir ofegat en ingerir de manera accidental un garroví i a pesar dels intents, no s’aconseguí salvar-lo per manca del material mèdic adequat. L’exposició fou un autèntic èxit, ja que es varen vendre totes les obres.
L’organitzador de l’exposició fou el pintor Axel W. Ekelund (1919-1989), que en aquells moments residia a Eivissa. Sembla que la idea li fou suggerida pel metge Pere Juan Basilio, que era bon amic de l’artista i en aquells moments metge de la Creu Roja eivissenca. Ekelund va fer la recollida de bona part de les obres i les traslladà a Estocolm. A més dels suecs, també hi participaren vuit artistes més d’altres nacionalitats. En total foren 60 els pintors i escultors que participaren en l’exposició.
El resultat econòmic de l’exposició fou realment important. 7.000 corones sueques que al canvi eren unes 50.000 pessetes d’aquella època. La Creu Roja sueca, per mitjà del cap del departament de relacions exteriors de comitè central, fou qui es posà en contacte amb Juan Basilio per comunicar-li l’èxit i que trametia un catàleg d’aparells mèdics, per tal que aquest i el cirurgià de l’Hospital d’Eivissa, el metge Pedro de Alcántara Martínez, escollissin el material que considerassin més necessari i la Creu Roja sueca el compraria i el faria arribar a Eivissa.
El clima i l’hospitalitat
Per fer-nos una idea del nivell de vida de l’illa, cal dir que un bitllet de vaixell de Barcelona a Eivissa costava unes 15 corones i l’habitació d’un hotel en pensió completa, 10 corones. Aquestos preus eren, a més del clima i de l’hospitalitat dels eivissencs, el gran reclam pels intel·lectuals suecs. Solien trobar-se al Bar Domingo, que en aquells moments tenia alguns cartells donant la benvinguda en llengua sueca i el propietari, Domingo Añón, era capaç d’articular petites frases en la mateixa llengua: ‘Bon dia!’ o ‘Amic, no has de beure més’, deia un cronista dels molts que freqüentaven l’illa.
Quan va acabar l’exposició i es diposità l’import econòmic obtingut, el pintor Classe Campbell va voler donar a conèixer l’èxit obtingut i va fer arribar als esmentats metges un comunicat, que acabava de la manera següent: «La comissió organitzadora de l’exposició, en nom de tots els companys que ens han ajudat en la realització d’aquesta obra benèfica, ens sentim molt satisfets de l’èxit aconseguit i molt més encara de poder lliurar l’import, cosa que ja hem fet, en benefici d’aquesta bella terra i dels hospitalaris eivissencs. Aquí donam per acabat el nostre treball i desitjam que l’instrumental que aviat rebran, contribueixi eficaçment en la humanitària labor que realitza l’Hospital d’Eivissa».
Un no és especialista en art, però m’agradaria donar a conèixer alguns dels artistes suecs que residiren a començament dels anys cinquanta: B. Ossler, Kjell Leander Engström i el seu bessó Tord (aquí cal dir que Kjell va vendre el que tal vegada fou el quadre més car de l’exposició, valorat en 500 corones), Stunne Johannson, Rune Johannow, Anders Alfelt, Mats Anderson i Batle Sahlin. Aquestos són alguns dels noms que he trobat.
Aquí convé recordar unes notes de l’Hospital d’Eivissa. El 1946 es va posar la primera pedra del nou edifici destinat a hospital, vora el camí vell de Sant Jordi, que havia de substituir el vell edifici de Dalt Vila. El solar tenia una extensió de 3.600 m2 i fou pagat pels ajuntaments pitiüsos de manera proporcional al nombre d’habitants de cada municipi. L’edifici va tenir un cost de poc més de dos milions de pessetes, pagades per la Diputació Provincial. Després de moltes dificultats, es pogué inaugurar el 6 d’agost de 1955 i tenia una capacitat de cent llits.
Per tot això, el material mèdic que es comprà amb els diners suecs era destinat per al vell hospital, però tenint molt present que havia de passar al nou.
