Port de Sant Antoni de Portmany: pendents d’una decisió valenta i justa

El nostre dia a dia i, per tant, la nostra vida és plena de decisions. He sentit dir que davant una decisió (i si és una decisió important encara més), és recomanable escriure amb calma els avantatges i els inconvenients i poder així valorar millor el que més convé. Està clar que també conèixer l’opinió de la gent entesa en el tema a decidir, pot ajudar en donar la passa final perquè la decisió escollida sigui la més encertada.

Parlant de decisions, en les darreres setmanes, és notícia la decisió que haurà de prendre la presidenta del Govern de les Illes Balears, la Sra. Prohens i el seu equip de Govern: autoritzar o no l’arribada de ferris de més de 65 metres d’eslora al port de Sant Antoni. Recordem que el 28 de febrer de l’any 2019 es va suspendre el trànsit de ferris al port de Sant Antoni; al juny de l’any 2021 i, després de gairebé dos anys i mig de moratòria, el Govern de la Sra. Armengol va reobrir-lo només per a embarcacions de menys de 65 metres d’eslora i només passatge i turismes.

Durant les darreres setmanes ha tornat a ressorgir un debat que no és nou i, que ara, arriba de la mà del Sr. Adolfo Utor, president i accionista únic des de l’any 2021 de la naviliera Baleària, aprofitant el canvi polític en el Govern de les Illes Balears de les darreres eleccions autonòmiques.

Podria ser que el que sent el Sr. Utor pel port de Sant Antoni sigui com una mescla de nostàlgia de joventut, ja que era treballador de la desapareguda companyia Flebasa Lines que connectava Sant Antoni amb Dènia; o pot ser també una mescla d’ànsies infinites degut a la seva vocació permanent de creixement de la seva empresa; de fet, pocs dies després de la victòria de la Sra. Prohens, en una entrevista a un diari local, ja disfressava el seu interès pel port de Portmany amb paraules enganyoses i sense evidències com que “el port de Vila està sobrecarregat”. El Sr. Utor no deu saber que les tres temporades amb rècords històrics d’arribades i ingressos turístics a l’illa d’Ibiza, no va arribar cap ferri al port de Sant Antoni.

A l’entrevista, prosseguia dient que “si s’obrís el port de Sant Antoni no només estaria disposat a posar una línia regular sinó a construir un vaixell nou adequat pel port de Sant Antoni”. Per començar el port de Sant Antoni està obert des de fa quasi tres anys, per tant, si està obert no s’ha de reobrir, el que passa és que hi ha unes condicions que sembla no són precisament del gust de l’empresari, tal vegada per què els beneficis econòmics que rebria no serien prou quantiosos? On és el vaixell nou que deia el Sr. Utor fa quasi un any construiria per a Sant Antoni i que apostaria per una connectivitat marítima sostenible?

El Sr. Utor ha arribat per conquerir i festejar al Govern balear perquè se li atorgui el port més proper a la Península, i, per tant, on poder treure un atractiu rèdit al·legant “generar benestar i creixement econòmic per les ciutadanes i ciutadans que viuen en els territoris on la seva empresa estableix enllaços marítims”, vaja! tota una declaració d’altruistes, solidàries i bondadoses intencions però sospitosament falses, irreals i iròniques. Si el Sr. Utor, diu que es preocupa pel benestar i economia de les eivissenques i eivissencs, com és que no es va interessar per la línia Sant Antoni- Dènia- Sant Antoni fa quasi tres anys, quan finalitzà la moratòria? O per què la línia que vol connectar amb la Península, només la vol posar de juny a setembre?

El Sr. Utor, potser desconeix o s’oblida que al port de Sant Antoni i, en general, a sa badia de Portmany, el vertader benestar el tenim sense ferris i així ho expressaren públicament fa uns anys diferents entitats i persones del municipi i de fora d’ell, persones de diferents àmbits professionals i amb diferents ideologies. Amb el debat de nou a sobre de la taula, continua la reivindicació i, fins i tot, des de la màxima institució d’Ibiza, el Consell Insular, a través del seu president, el Sr. Vicent Marí, dient que la reobertura del port de Sant Antoni no està a sobre de la taula. Unes paraules molt polides però que han de ser més que paraules i ser una realitat! No creu, Sr.Marí?

El vertader benestar no és que el port de Sant Antoni tingui una línia de ferri o en tingui deu, el vertader benestar és poder gaudir de coses ínfimes, immaterials, coses que ens regala la natura i que són vitals, coses que no es poden comprar ni amb tot l’or o riquesa existent, coses que milions de persones arreu del món no tenen el dret de disposar i que, en canvi, a sa badia de Portmany sí, coses com poder respirar un aire lliure de partícules i gasos contaminats que són un dels quatre factors de risc de malaltia i mortalitat a escala mundial; coses com tenir el millor tresor submergit dins les aigües, la posidònia i altres espècies vegetals, que amb tan sols llum solar i aigua transparent ens regalen oxigen i ens retiren el gas que està provocant l’escalfament del planeta, el CO2, donen refugi i lloc per a la reproducció de la vida animal aquàtica també vital, ens assegura arena per a les platges; o coses impagables com gaudir de la visita de dofins a dins de la badia ens recorden quant privilegiades i privilegiats som i que hem de lluitar per a mantenir-ho en favor de les futures generacions.

El Sr. Utor està eufòric, i té raons de pes per a estar-ho: segons dades publicades als mitjans de comunicació locals i nacionals, l’any passat la seva empresa,Baleària, va aconseguir rècords històrics de facturació el que equival a un augment del 15% respecte a l’any 2022. Però carai! sembla que aquests beneficis no el facin content ni satisfet. El Sr. Utor sembla que no vol perdre temps (tempus fugit), arriba verro i es mostra intolerant a les normes establertes i, si és precís, ell imposa ses seues, i ho fa posant-li cara i poca vergonya i, si li dóna per posar a la venda bitllets d’una línia per la qual no té autorització, ho fa sense miraments! Valentia?, estratègia comercial?, pressió al Govern?, arrogància? i/o tal vegada, supèrbia?

Tornant a la decisió del principi: com dèiem, la Sra. Prohens i el seu equip de Govern, tenen una decisió que prendre; de les importants, de les que cal asseure’s amb calma per estudiar minuciosament pros i contres, una decisió a priori difícil, però que si es té en compte l’opinió de les persones enteses i expertes a nivell local, nacional i també internacional com per exemple les que des de fa cinc edicions són convidades al Fòrum marí d’Ibiza, la decisió és evident, és de sentit comú i de justícia ambiental i social.

Posaria la mà al foc, emperò, que la decisió està més encaminada i em fa por pensar que el Govern de les Illes Balears hauria caigut rendit als braços d’un “lobby solitari”. Ara bé, com diu la dita “no diguis blat fins que no al tinguis al sac i ben lligat”... el blat és al sac però no està encara ben lligat, per tant, hi ha encara un petit fil d’esperança que no és altra que tots els nostres representants polítics (els d’Ibiza) amb unitat, valentia, decisió i contundència, tal i com molt bé sabia fer l’expresident d’Ibiza i Formentera, el Sr. Antoni Marí Calbet (al cel sia) exigeixin que les decisions que afecten els eivissencs i eivissenques siguin resoltes a Ibiza i, per tant, tanquin d’una vegada el debat i treballin a fer realitat les recomanacions i propostes de les persones expertes amb l’objectiu de regenerar i protegir amb vertadera voluntat i interès la mar que l’envolta a la nostra fràgil i injustament maltractada illa.

Suscríbete para seguir leyendo