Neix Idò!, el nou projecte editorial de Diario de Ibiza per a impulsar el català a les illes

Quina és la salut de la llengua catalana a Eivissa? Amb quina actitud lingüística sortim al carrer? Es pot viure plenament en català? Hi ha suficient autoestima col·lectiva entre els eivissencs? Quines coses funcionen bé pel que fa a la salut de la llengua? Li manquen espais d’expressió pública? Corre el perill de ser un idioma d’ús domèstic? Som massa catastrofistes i no veim tot el que s’ha aconseguit en el camí de la normalització?

Aquestes i altres qüestions són les que van centrar la taula rodona celebrada aquest divendres al Club Diario de Ibiza en el marc de la presentació d’Idò!, un nou projecte d’Es Diari que té l’objectiu de contribuir a fer que el català sigui una llengua viva, promovent el seu ús, sobretot entre els més joves, i la cultura de les Pitiusas. Tot això, amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

Mira aquí totes les fotos de la presentació d´Idò! al Club Diario de Ibiza

Ver galería

El cantant Juanjele (Juan José Tur) va oferir una actuació en acústic amb guitarra clàssica, posant així punt final a l’acte, seguit d’un aperitiu. L’artista va guanyar el premi Cançó de Sant Joan 2021 amb ‘Nit màgica de juny’, i fou guardonat també en aquest certamen l’any passat amb ‘Quan arribi la foscor’. Ahir va guanyar-se l’aplaudiment de tot el públic amb dos cançons seues: ‘Nit màgica de juny’ i ‘Agafats de la mà’, i una versió de ‘Tu Fas’, del grup Doctor Prats, un dels preferits de Juanjele, que va mostrar el seu agraïment a tothom que ha fet possible aquesta iniciativa i a l’IEE per promoure els artistes locals.

La taula rodona, titulada ‘75 anys defensant la llengua’, en referència al 75 aniversari de l’Institut d’Estudis Eivissencs (IEE), va servir per compartir reflexions sobre el català a Eivissa entre Marià Mayans, president de l’IEE; Felip Cirer, catedràtic de Llengua Catalana i Literatura i director de l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, i Tònia Escandell, coordinadora del Voluntariat Lingüístic de l’Institut, amb la professora i actriu Àngels Escandell com a moderadora.

"Si no canvies de llengua tan fàcilment, t’endús moltes més alegries que problemes"

Marià Mayans va fer èmfasis en la importància dels hàbits lingüístics a peu de carrer, més enllà de les iniciatives que es facin a escala més institucional: «Si no canvies de llengua tan fàcilment, encara que de vegades no t’ho pots estalviar pel motiu que sigui, t’endús moltes més alegries que problemes. D’això en podeu estar segurs. Ho he comprovat. Algun problema tindràs, d’acord, però hi ha moltes més sorpreses bones que dolentes».

D’altra banda, Felip Cirer va fer al·lusió a un procés que des de la sociolingüística s’ha anomenat «de llatinització»: «Mai no hi havia hagut un coneixement tan gran de la llengua com ara. De la gramàtica de les normes... Tothom la sap, però no la fa servir. Això és una cosa que els sociolingüistes observen i analitzen».

Àngels Escandell va recordar les dificultats d’altres temps: «Jo no vaig aprendre català a l’escola, ni a l’institut, on va començar com a optativa dos hores a la setmana. Va ser després, a Barcelona, a la universitat, on vaig començar amb el català».

Tònia Escandell va defensar la necessitat de valorar la cultura i la llengua pròpies i que aquestes tinguin «l’espai públic que es mereixen». «Em fa la sensació que aquí el català està molt relegat als espais privats. I per això mateix és tan necessari el Voluntariat Lingüístic, perquè d’alguna manera es creïn, forçadament, aquests espais que haurien de donar-se de forma espontània». En el voluntariat que organitza l’IEE es formen parelles lingüístiques: aprenents de català i persones que, de manera desinteressada, s’ofereixen a ensenyar-ne de manera distesa i informal. També mitjançant excursions i sortides culturals. És una forma molt més natural d’aprendre a parlar eivissenc que en una classe amb un professor. I, tal com va destacar ahir Mayans, no pocs participants passen de ser aprenents a voluntaris.

De fet, Escandell va voler enviar un missatge d’optimisme respecte al futur dels trets culturals diferencials d’Eivissa: «Les generacions que hem nascut amb el turisme de masses ja instal·lat a l’illa vam viure una certa desconnexió respecte als nostres referents culturals per aquesta capa quasi impermeable que va suposar l’arriba del turisme de masses. Crec que progressivament s’està fent una feina de conscienciació (...) i que hi ha una part molt important de la població que està intentant recuperar les seues arrels i identitat. Pens que això pot anar a més».

En aquest sentit, Cirer també va valorar que fa temps hagués estat impensable tenir tantes televisions o diaris en català; així com la quantitat de llibres publicats, com els que s’han presentat darrerament per la diada de Sant Jordi: «Això era impensable abans. Fa 30 o 40 anys es presentava un únic llibre». Àngels Escandell va afegir, en aquesta enumeració, el paper de la música en català.

«Cal un toc d’atenció»

«La situació és bona. El que cal és un toc d’atenció, que despertem i intentem dur endavant llengua, cultura, patrimoni, naturalesa...», en paraules de Cirer. Mayans, per la seua banda, expressava que vol ser optimista, però opina que hi ha obstacles per totes bandes. «A les Illes Balears tenim un Govern que va contra el català». També va fer referència al fet que el rei Felip VI hagi concedit el títol Reial a l’Acadèmia de sa Llengo Baléà [a petició de l’entitat], tal com han publicat recentment els mitjans de comunicació.

El president de l’IEE va comentar que als que neguen la unitat de la llengua sempre els diu el mateix: «L’eivissenc és el millor català del món, almanco per a naltros. Jo he estat a Barcelona estudiant i mai he canviat de registre (...) A Eivissa parlam el català millor que ningú».

Suplement en català

Abans, però, de començar el debat entre els ponents, la directora de Diario de Ibiza, Cristina Martín, i el secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió del govern de la Generalitat de Catalunya, Marc Bataller, van presentar l’acte explicant el projecte Idò!. «A partir del 3 de maig publicarem un suplement en català a l’edició impresa i digital que inclourà entrevistes, reportatges i altres informacions», en paraules de Martín, com «testimonis de catalans que viuen a les Pitiusas i de pitiüsos que viuen a Catalunya, entre altres continguts, per tal d’estrènyer també els llaços i l’intercanvi social i cultural entre els diferents territoris de parla catalana, tant a la Península com a les altres illes, especialment Mallorca». I és que en aquest projecte també participa Diario de Mallorca (del grup Prensa Ibérica, editor de Diario de Ibiza), que dimecres va acollir la presentació, mitjançant un acte similar al d’ahir a Es Diari.

Tònia Escandell, de l’IEE, valora que s’estan fent esforços a Eivissa per a recuperar les arrels culturals i la identitat

Com a representants de l’empresa editora, van assistir a l’acte Fèlix Noguera, director general del grup a Catalunya i Balears; Joan Serra, subdirector general de Continguts de Prensa Ibérica per a Catalunya i Balears, i Sebastián Oliver, gerent de Diario de Ibiza i Diario de Mallorca. Per part de la Generalitat, també hi va assistir Eva Pomares, directora general de Difusió. També una extensa representació de gent del món de la cultura, de la docència i de la política a Eivissa. Entre altres polítics, hi eren el senador Juanjo Ferrer, el director insular de Cultura Miquel Costa, la diputada Pilar Costa, la regidora d’Educació, Joventut i Protecció Civil d’Eivissa, Catiana Fuster, o el conseller Josep Marí Agustinet.

Marc Bataller va definir la presentació com «un acte de reivindicació de la llengua catalana»: «Com a representant del govern català, és un honor venir a les Illes i fer bandera d’un dels fils roigs que uneixen els Països Catalans: el català i totes les seues varietats (...) Des d’aquest govern de la Generalitat, la nostra gran aposta ha estat, és i serà la defensa del català».

«Malauradament, com vostès saben, no vivim un moment dolç per a la nostra llengua, i és hora que remem plegats i ens fem més forts i fortes. Necessitam que el català s’enforteixi més i sobretot que tingui més pes entre els nostres joves», va afegir. Amb tot, va concloure que «Idò! és un gra de sorra en la defensa de la llengua» i que cada esforç en aquest sentit és important. «No ens podem aturar». Idò! neix amb «vocació de convertir-se en un punt d’intercanvi i trobada al voltant de propostes culturals i divulgatives de tota mena, però sempre amb el català com a eix central», va destacar la directora Martín.

Suscríbete para seguir leyendo