Tribuna

Illes d'aigua a les nostres illes

Juan Calvo

Encara record la gran sorpresa que vaig tenir fa uns anys fent un estudi ambiental a la zona humida de ses Feixes de Talamanca. Estava realitzant una visita de camp quan em vaig trobar una anguila a un dels canals, no tot estava perdut a aquest espai. Aquest peix tan singular està en perill d’extinció a causa, principalment, de la pèrdua i fragmentació dels torrents i aiguamolls del nostre litoral, així com per la contaminació de les aigües. També fa temps vaig escoltar a un amic fotògraf naturalista que havia pogut fotografiar un falcó marí a la petita bassa de la desembocadura del torrent des Jondal.

Totes dues espècies tan diferents comparteixen el fet de fer unes migracions transcontinentals increïbles. L’anguila neix al Mar dels Sargassos, a l’oceà Atlàntic, i, aprofitant la corrent oceànica del Golf, arriba a les costes d’Europa on creix als rius i zones humides costaneres. Quan és adulta, fa el viatge de tornada. En el cas del falcó marí, fa aturada a les nostres illes durant el seu camí hivernal, travessant el continent africà fins a arribar a l’illa de Madagascar en un vol de 1.500 kilòmetres de travessia.

El coneixement, la capacitat de sorprendre i el benestar que ens proporcionen les zones humides són la millor fórmula per conservar aquests espais tan maltractats històricament. En aquest sentit, el Dia mundial de les zones humides del passat 2 de febrer ha tingut com lema ‘Les zones humides i el benestar humà’ per destacar els valors ecològics i els serveis ambientals que proporcionen les zones humides a la nostra societat.

És una crida a cadascun de nosaltres per valorar i protegir les zones humides. Cada aiguamoll és important i cada esforç compta. Així, l’any passat, l’Aliança va promoure el Pacte per l’Aigua de l’illa d’Eivissa que va ser signat per tots es partits polítics. Aquest pacte proposa com un dels objectius la recuperació dels aqüífers i ecosistemes aquàtics. Dins d’aquest objectiu es proposaven les mesures de reduir la pressió sobre els aqüífers, la restauració ecològica de torrents i del riu de Santa Eulària, la recuperació ambiental de les zones humides de ses Feixes i Sal Rossa així com la recuperació de petites basses tant d’interior com situades a les desembocadures dels torrents.

Totes aquestes mesures estan lligades unes amb les altres perquè la històrica sobreexplotació dels aqüífers a les nostres illes, sumada a l’actual sequera ha provocat la situació actual de reducció i desaparició del ecosistemes aquàtics d’aigua dolça. Avui dia ens trobam amb fonts naturals i torrents secs com un paisatge normalitzat i només la gent més gran recorda el riu Santa de Santa Eulària amb aigua tot l’any. També les zones humides d’aigua dolça han desaparegut pràcticament, abans alimentades per les aigües subterrànies o indirectament pels torrents o el riu. El rerefons de tota aquesta situació és la pressió humana que pateix l’illa d’Eivissa i que ha causat l’esgotament dels nostres recursos hídrics naturals, comprometent tant la qualitat de la pròpia activitat turística com el benestar dels residents.

Des de l’Aliança per l’Aigua creim que s’ha de treballar en un debat sobre els límits de creixement de la nostra illa, però fins que arribi un consens com societat sobre quina illa volem per als nostres fills no ens podem aturar: hem de treballar en la restauració ecològica de zones humides i ecosistemes aquàtics.

En aquest sentit, creim que pot ser un bon moment per engegar projectes de recuperació ambiental donat l’empenta normativa, econòmica i de planificació que s’està donant durant els últims anys a les institucions europees, nacionals i de la nostra comunitat autònoma. Destaca el reglament de restauració de la natura aprovat el passat novembre per la Unión Europea. També el Govern d’Espanya va aprovar l’any 2022 el Pla Estratègic de Zones Humides. A les Illes Balears, el Govern Autonòmic va impulsar l’any passat l’Estratègia de Zones Humides de les Illes Balears que va comptar amb la organització conservacionista WWF per la seva elaboració. Aquest conjunt de normatives i plans tenen com propòsit general evitar, aturar i revertir la pèrdua i degradació de les zones humides.

Cal recordar que a les Illes Balears, les zones humides han estat històricament un àmbit de lluita per a la seva protecció ambiental. Aquí a les Pitiusas, va destacar el fort moviment del GEN-GOB i altres organitzacions que varen aconseguir la protecció de ses Salines d’Eivissa i Formentera com a Parc Natural. Malauradament, s’ha anat perdent l’empenta necessària de les institucions i de la societat per accelerar la recuperació d’aquests espais tan singulars. S’ha fet feina però és molt difícil contrarestar la forta pressió humana que pateixen aquests espais protegits, tant per la sobreexplotació del recursos hídrics subterranis que ha provocat la salinització de la zona humida de ses Feixes, com també per la forta pressió turística que pateix el Parc Natural de ses Salines cada estiu i que en fa molt difícil la seva gestió.

Això pot canviar si s’aprofita el finançament que està acompanyant el mencionat nou marc normatiu i de planificació en matèria de conservació i restauració de zones humides. Un exemple és el projecte RestaurAlcúdia a l’illa de Mallorca promogut per WWF, Ajuntament d’Alcúdia i Universitat de les Illes Balears que ha rebut dos milions d’euros dels fons europeus Next Generation. Aquesta iniciativa ens pot ajudar a aprendre i replicar-ho de manera similar a ses Feixes, ses Salines o altres zones humides degradades de l’illa d’Ibiza.

Un dels principals aprenentatges d’aquest projecte, ara en marxa, és la importància dels processos de participació per garantir l’èxit del projecte. En aquest sentit, WWF amb el suport de l’Aliança per l’Aigua i del Consell Insular d’Eivissa vol iniciar un procés participatiu per realitzar una diagnosis participada i una proposta de prioritats amb els ajuntaments de Santa Eulària i Eivissa, grups ecologistes, associacions de veïns i altres actors clau locals. Tenir un full de ruta consensuat de les actuacions prioritàries per desenvolupar a ses Feixes pot ajudar a accelerar la execució i garantir la coordinació entre els actors implicats.

Ses Feixes és un espai on l’Aliança vol treballar per avançar en la seva recuperació i conservació però també n’hi ha d’altres molts importants, com ara és la recuperació ambiental de sa Sal Rossa al Parc Natural de ses Salines. Ja hem tingut una reunió amb el nou conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural per traslladar-li la necessitat de recuperar aquest espai i estarem damunt perquè el projecte ja redactat no quedi a un calaix.

També hi ha petites basses a l’illa d’Eivissa que requereixen la nostra atenció. Per això estem desenvolupant el projecte de ciència ciutadana ‘A la recerca del calàpet i els amics’ amb l’objectiu de caracteritzar i posar en valor la biodiversitat d’aquestes petites zones humides. Amb tot, l’important ara mateix és continuar reduint la pressió sobre els aqüífers, i treballar per tancar el cicle de l’aigua per donar un nou ús a l’aigua depurada, tant per la agricultura, el reg de jardins però també per irrigar les zones humides. Serà l’única manera que tota la feina de recuperació ambiental que es posi en marxa tingui sentit i tornar a tenir illes d’aigua a les nostres illes.