Portmany, vi i bunyols

Portmany va créixer a Dalt Vila» -escriu Rafael Triguero, alcalde d’Ibiza al catàleg de l’exposició sobre la figura creativa d’Antoni Marí Ribas- «i durant molts anys va formar part del paisatge humà de la ciutat emmurallada del Museu i la necròpoli de Puig des Molins, on treballà durant un temps, però també del barri de la Marina, on pintà tantes vegades la vida que bullia al voltant del port i de les parades del mercat de fruites i verdures, el mercat Vell o la plaça...». Mostra oberta fins al proper 24 de febrer a la Sala Refectori de l’Ajuntament i comissariada per Fanny Tur. Arribam doncs al seu 150 aniversari i el nostre municipi de Vila decideix recordar-lo per retre homenatge a un personatge que simbolitza entre altres coses una Ibiza, una ciutat desapareguda per sempre més pel cataclisme del turisme d’impacte i de progrés a quasi tots els nivells probables. Recordo, altres temps de disbauxa i rock and roll, al creador quan a la vora del mercat antic dibuixava plagueta en mà i en directe i al natural d’una societat, una forma de viure d’una societat popular i oberta. El traç àgil, el moviment perfecte, el ritme adequat d’una comunitat. Parlava amb ell, xerrades de caràcter col·loquial, directe mentre anotava a l’estil cal·ligràfic tot allò que brollava del seu interior i ho traspassava sobre un paper en blanc fins a plasmar el detall final, el palpit definitiu a la seva obra. El cop perfecte per rematar la jugada. A la cloenda de l’acte parlo amb l’amic Torres Font que ha deixat la seua habitual partida de cartes a Ebusus per ser-hi present mentre bevien glops de vi i menjaven riquíssims bunyols a l’hora que comentava que amb els nous canvis municipals a tots els actes culturals es permet consumir begudes alcohòliques i no un estrany producte anomenat fruco o cosa pareguda. Els temps canvien, les normes, els hàbits també. Una glòria.

Suscríbete para seguir leyendo