Margalida i no Camèlies: per dignitat

Diuen que l’home és l’únic animal que entrepossa dos vegades amb la mateixa pedra. En el cas al qual ens volem referir, no es tracta d’una entrepossada, es tracta d’un pla perfectament establert i pensat per a fer desaparèixer del nom d'un carrer, i el que és més important, voler esborrar de la memòria col·lectiva d'un poble la dignitat d’una dona, na Margalida Roig Colomar, Margalida Llogat, que va lluitar per les condicions laborals de les dones treballadores en un moment on treballar era gairebé ser esclava, i més si eres dona. Això no interessa. Moltes generacions hem d’estar agraïts i agraïdes de què hi hagi hagut persones com ella, que a més varen haver de patir la més dura repressió tant ella com la seua família, i que no ha estat fins a gairebé vuitanta anys després que el seu poble la va voler recordar com el que va ser: una dona important, una dona lluitadora, una dona que mereix molt més que un carrer.

No tinc ganes de referir-me a l’absurda excusa que han posat per tornar-la a invisibilitzar, i amb ella i a tantes i tantes dones que també han escrit la història, la petita i la gran.

Quan el desconeixement es mescla amb una ideologia que no pot sentir la paraula ‘dona’, ‘sindicalisme’, ‘lluita’ i ‘dignitat’ no és d’estranyar que acabin triant camèlies en lloc de Margalida per donar nom al carrer. No en sé de botànica, però sembla que aquesta planta, arribada de molt lluny, té un caràcter més be ornamental. Res a veure amb la nostra lluitadora Margalida, però més acord amb la nosa que els fa als dirigents de l’Ajuntament de Sant Josep veure el seu nom en un carrer. També sembla que els agrada més el nom d’un municipi català, amb una gran història per cert, Montblanc... O quan li posen el nom es refereixen al gran cim dels Alps? Segurament és la segona opció. Na Margalida també està més amunt que aquest cim.

La part positiva és que l’home també és un animal que pot canviar d’opinió. Si això fos una opinió, els demanaria als regidors i regidores del PP i de Vox que deixin a na Margalida el seu carrer i a naltros la seua memòria.

Penso que, malauradament, no és una opinió. És un plantejament d’esborrar tot allò que no combrega amb les seues idees, i una dona lluitadora, sindicalista, represaliada pel franquisme, valenta i treballadora, no entra dins la seua corda. De tota manera, els ho demano: repensin, els farà millors persones. I na Margalida seguirà donant nom a un carrer, que és la manera que hem trobat de recordar-la i agrair-li tot el que va fer.

Joana Tur Planells | Docent i representant de STEI Intersindical

Suscríbete para seguir leyendo