Tribuna

El carrer de na Margalida Llogat

El ple de l’Ajuntament de Sant Josep del passat dia 28 ens mostra la direcció a la qual apunta un Partit Popular que ha decidit incorporar els postulats de Vox. La proposta del partit d’extrema dreta de retirar el nom d’un carrer a na Margalida Llogat es justifica per les molèsties que provoca als veïns el fet que google maps no estigui actualitzat. I, a més, sense despentinar-se, diuen que no és una qüestió ideològica. Potser posaran el seu nom a un altre espai per on no passa ningú, per invisibilitzar-la.

Margalida Roig Colomar, Margalida Llogat, des dels quinze anys, va ser una treballadora de la fàbrica de calcetins de Can Ventosa, a la qual hi havia més de 150 dones. Sembla que molesta que fos una de les fundadores de la Unió Obrera Femenina i que oferís xerrades a la resta de treballadores sobre els seus drets.

El 13 de juliol del 1936, les treballadores de Can Ventosa van declarar una vaga indefinida perquè la patronal no va acceptar les seves reivindicacions. I el cop militar del dia 18, juntament amb la Guerra Civil, la van convertir en la diana de la repressió dels revoltats. Va ser declarada culpable d’adhesió a la rebel·lió i condemnada a cadena perpètua, tot i que va ser alliberada deu anys després. En aquells anys de presó no va poder ni tan sols veure la seva mare, que s’havia traslladat a Palma, a l’Hospital de Beneficència, per ser més a prop d’ella, que va morir sense que na Margalida pogués visitar-la ni assistir al seu enterrament, a la mateixa fossa comuna on llançaren tots els afusellats.

La dreta d’aquest Estat no pot permetre que es recordi una dona lluitadora pels drets de les dones i les treballadores. Fins ara és l’única dona que té un carrer a Sant Josep, a més de ser filla il·lustre del municipi. 

Aquí hi ha una batalla per la memòria. Na Margalida Llogat és un personatge històric que va patir en primera persona el cop d’Estat i la repressió franquista. Ara la dreta vol esborrar-la de la memòria col·lectiva. Els que diuen que la retirada del seu nom del carrer no és per motius ideològics han traçat una línia ideològica que connecta amb la d’aquells que la van detenir i empresonar durant deu anys, precisament per les mateixes raons, tot i que avui no s’atreveixen a confessar-les: perquè era una defensora dels drets de les dones i de les treballadores.

Luis Ruiz Val   | President del Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera

Suscríbete para seguir leyendo