Andreu Manresa: impuls a IB3
M’ha sabut greu que n’Andreu Manresa, periodista de raça i escriptor de traça, hagi deixat la direcció de la nostra ràdio i televisió públiques. De raons n’hi ha moltes. Comencem per les més superficials: n’Andreu Manresa és felanitxer. No sé si els lectors s’hauran fixat en un fet que no resulta banal: hi ha dues poblacions, als Països Catalans, que destaquen per la quantitat de genis que han tengut, malgrat la seua si més no relativa petitesa. Em referesc a Gandia i a Felanitx. Què té Gandia perquè hi hagin nascut Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Sant Francesc de Borja o Joanot Martorell? Quina conjunció astral es va donar a la Gandia del segle XV perquè personatges de dimensió europea i universal com els esmentats anassin, tots ells, a néixer allí?
Amb Felanitx passa quelcom semblant a això que ocorre amb Gandia. De Felanitx era Joanot Colom, cap dels agermanats de la nostra llunyana Germania. I ho són o ho han estat el pintor Miquel Barceló (primera figura mundial en el seu art), el poeta Miquel Bauçà (per mi un dels millors poetes en llengua catalana de la segona meitat del segle XX, i segurament de tots els temps), l’intel·lectual Joan Estelrich (que va materialitzar el somni de Cambó de traduir tots els clàssics grecs i llatins al català, amb la fundació de la Biblioteca Bernat Metge, orgull de la nostra cultura), Nadal Batle, impulsor de la Universitat de les Illes Balears i eminent matemàtic), i fins i tot personalitats del món de l’esport (com en Guillem Timoner, campió mundial de ciclisme, o Mariona Caldentey, una de les figures d’aquest Barça femení de futbol que ho guanya tot). En deix uns quants, algun d’ells amic meu, però ja veis quina nòmina! Quina conjunció astral es dóna a Felanitx perquè hi conflueixin un estol de primeres figures com aquest a què ens referim? Per tenir-ne un tast joiós, us recoman el llibre Felanitxeràlia, del personatge de qui parl a continuació.
En el camp del periodisme, des del meu punt de vista, resulta totalment obligat d’afegir-hi la figura de n’Andreu Manresa i Montserrat. Fa uns anys, n’Andreu Manresa, en la seua vessant de periodista, era conegut sobretot com a corresponsal del diari El País a les Illes Balears. Ho va ser entre el 1990 i el 2015 (exactament un quart de segle, vint-i-cinc anys). També va dirigir la divisió de Catalunya i Balears de Ràdio Nacional d’Espanya. I ha treballat a Diario de Mallorca i a Diari de Balears. Durant els darrers vuit anys, n’Andreu Manresa ha estat al capdavant de l’Ens Públic de Ràdio i Televisió de les Illes Balears, IB3.
No sabria dir exactament de quan conec n’Andreu Manresa. Potser el vaig conèixer a través de Nadal Batle, o de Joan Mir, o d’algun dels altres amics que tenc per Felanitx. De seguida vaig pensar que es tractava d’una persona aguda, amb capacitat de discernir les coses i amb altres qualitats que resulten del tot imprescindibles per a un bon periodista. Amb la dosi necessària d’ironia mediterrània, amb la capacitat de tocar de peus a terra de la gent que ve del camp i amb la distància suficient dels fets que passen en la immediatesa, n’Andreu té totes les qualitats que permeten filtrar les coses que ocorren, els fets, per tal d’explicar-les a un públic més o manco gran.
Al capdavant d’IB3 n’Andreu Manresa ha mostrat algunes virtuts que resulten molt rares en les persones que ostenten càrrecs com aquest. En primer lloc, he de dir que consider que no s’ha acomodat a les circumstàncies. Per això ha fet créixer l’audiència d’IB3. Avui la televisió és líder, especialment pel que fa als informatius. I ha generat tota una sèrie de programes que són seguits per una part important de la població de les illes Balears. IB3 Ràdio és una de les principals referències radiofòniques a la nostra part del món, com correspon a una ràdio pública d’un país més o manco autònom. Tant IB3 Televisió com IB3 Ràdio, des del meu punt de vista, contribueixen clarament a la cohesió social, a la construcció, al disseny d’això que aspiren a ser algun dia les Illes Balears. I, sense cap mena de dubte, ja formen part del nostre imaginari col·lectiu, i contribueixen a crear, en major o menor mesura, el nostre star-system. Si hi afegim que IB3 ha produït sèries que s’han exportat a la resta del domini lingüístic (pensem en sèries com ‘En Pep’ o ‘Amor de cans’, de gran nivell), i ha coproduït films com ‘Guillem’, que es va emetre conjuntament per les televisions públiques de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, completarem un full de serveis del tot impecable. Pas per alt qüestions com regularització del personal i d’altres elements d’intendència.
Amb la seua dimissió, que molts lamentam, ara n’Andreu es podrà dedicar a la bona vida, que tan bé ha descrit a ‘Invitació a la felicitat’ o a ‘El Menjar i les Illes’. Pel bé de les Illes Balears, alguns hauríem volgut que la nostra societat l’explotàs encara una mica més.
Suscríbete para seguir leyendo
