Més i millor ocupació a Eivissa gràcies als governs socialistes

Les dades d’ocupació publicades recentment sobre l’ocupació a l’Illa d’Eivissa fins a juliol de 2022 mostren les xifres més satisfactòries des de l’època moderna. El nivell d’atur es troba en 3.172 persones aturades, el seu punt més baix des que hi ha registres d’ocupació, superant fins i tot temporades de rècord com varen ser la de 2007 i la de 2019. Aquestes dades favorables posen de manifest que la xarxa de suport desplegada pels governs d’esquerres en el seu vessant econòmic durant els dos darrers anys de dificultats, basada en el sosteniment de rendes i en evitar la destrucció d’ocupació, ha donat molt bon resultat.

A l’anterior, hem d’afegir-li dos fites històriques recentment obtingudes en el nostre país: la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) fins als 1.000 € mensuals i la reforma laboral que significa una enorme millora qualitativa de l’ocupació, amb la qual a l’illa d’Eivissa 9 de cada 10 nous contractes formalitzats són indefinits. No és cap impressió ni cap sensació subjectiva, sinó que són dades: mai cap govern de l’Estat com el de Pedro Sánchez, ni mai cap govern de les Illes Balears com el de Francina Armengol, han sabut gestionar tan bé el mercat laboral de la nostra terra. Mai cap govern ha fet tant en favor de l’ocupació estable i de qualitat.

Certament, la millora en la qualitat i la quantitat de l’ocupació és evident, però queda molta millora per fer. En aquesta línia ha treballat el Govern de les Illes Balears en una altra de les fites que a la nostra illa han de consolidar els drets fonamentals de la ciutadania i dels treballadors: la nova Llei turística i la lluita contra el turisme d’excessos. Una llei pionera a tot el món que vincula el turisme amb la circularitat, la sostenibilitat, el respecte per l’entorn ambiental, que aposta per la qualitat i per davant de la quantitat i que a més protegeix la salut dels treballadors. Una llei que el Partit Popular ja ha anunciat que derogaria el primer dia que tornàs a governar, tot i que, com estam veient, un turisme millor no és incompatible amb una millor ocupació.

Els reptes d’Eivissa, però, no acaben aquí. Per a consolidar que l’ocupació encaixi amb el model social de la nostra illa, hem d’aconseguir millores en la falta d’habitatge, en la que el Govern de les Illes Balears i el Govern de l’Estat, de nou, han aplicat mesures valentes i pioneres per a afrontar realment el problema: cessió de l’ús dels habitatges desocupats i limitació de preus a zones tensades, per citar-ne només dos. Com és sabut, el sòl públic és escàs a la nostra illa i totes les administracions fan esforços. Esperem no tornar anys endarrere, quan el conseller Gabriel Company, del Partit Popular, venia sòl públic de l’Ibavi per a la construcció d’hotels. L’habitatge ha de servir per a ser habitat i complir la seua funció social, no per a especular. Aquest principi es troba a la Constitució Espanyola, així que bé farien els suposats constitucionalistes en donar suport a les mesures que ho fan realitat, i no dificultar-les com fan actualment els governs conservadors.

Però també necessitam moltes millores en la mobilitat pública, en intrusisme, en l’organització territorial, en la lluita contra el turisme d’excessos, en la gestió dels residus i, en definitiva, en retornar als eivissencs i a les eivissenques la qualitat de vida a la qual mai haurien d’haver renunciat a canvi de rebre turistes. Els governs d’esquerres ja hi treballen. Esperem que els partits de dretes d’aquesta illa s’hi vulguin sumar algun dia, en favor de tota la ciutadania d’Eivissa.

Jordi Marí Tur | Diputat del PSIB-PSOE per Eivissa al Parlament de les Illes Balears

Suscríbete para seguir leyendo