Aquesta eivissenca de 24 anys ha crescut amb la música com a banda sonora de la seua vida. Els seus pares van potenciar la seua formació en aquesta disciplina i durant una dècada va estudiar al conservatori. Després d’això va «entrar en rebel·lió» com ella afirma i va decidir estudiar magisteri en l’especialitat d’Educació Física. Però mai ha exercit, el que ensenya és música.

- Quan va començar la teua passió per la música?

- Quan van néixer la meua germana i jo els nostres pares van iniciar un projectes de camps d’estiu musicals, ha estat un projecte paral·lel a la meua vida. I els meus pares han vist la música com una cosa necessària per a l’aprenentatge humà. De fet vaig estudiar 10 anys al conservatori, tocant el clarinet.

- Per què no vas continuar per aquest camí de dedicar-te professionalment a la música?

- La meua germana si que va seguir més aquest camí, ella ha estudiat pedagogia musical. Però jo vaig voler encaminar-me per l’ensenyament. Fins i tot vaig tenir el meu moment de rebel·lió, no volia fer l’especialitat de música a magisteri, vaig fer la d’educació física.

- I ensenyes educació física a banda de l’assignatura de música?

- Mai he fet de professora d’educació física. Com havia fet els 10 anys en el conservatori tenia convalidada l’especialitat de música i a això m’he dedicat. Fa dos anys vaig acabar els estudis i vaig agafar el relleu de la meua mare com a directora musical del camp d’estiu. Més tard vaig començar a exercir con a mestre de música a l’escola privada. A banda d’això treball els estius a l’escola d’estiu artística de l’Ajuntament de Sant Josep ‘Viu les arts’.

- Tot sempre enfocat al desenvolupament artístic dels boixos...

- De fet aquest ha estat un projecte que va iniciar la meua germana i que jo he seguit aquest estiu com a directora de l’escola amb algunes limitacions això sí.

- Quines limitacions?

- No hi ha molta gent que tingui formació musical i això fa que sigui més complicat trobar a monitors de temps lliure preparats per impartir alguns tallers. Enguany hem eliminat les classes de densa. Però l’esperit continua sent el mateix. Volem treballar la sensibilitat dels alumnes, la convivència amb els altres al·lots. Hem adaptat els recursos que tenim i hem fet moltes excursions per crear vincles amb els alumnes i el que ens diferencia és l’actitud.

- Quin tipus d’excursions feu?

- Per exemple, dijous passat vam anar al Casal Xerinol·la, amb l’ajuda d’una mare molt implicada que ens va proposar gaudir d’un espectacle de teatre d’ombres xineses. I després vam participar a tallers sobre els personatges de l’obra.

- Què és el que més els hi agrada als boixos d’aquest tipus d’escola d’estiu?

- Els al·lots repeteixen per l’ambient que es respira, encara que enguany no es faci dansa. El que agrada és una altra cosa, aquest esperit, aquesta sensibilitat. He de dir que tenim un perfil de boix més especial... Per exemple en 60 dies d’escola d’estiu, només 3 dies ens han demanat una pilota per jugar...

- A quants al·lots heu educat i entretingut aquest estiu?

- A l’agost 23 i al juliol eren uns 15 més.

- Tornant a la teua faceta de mestre de música durant el curs escolar, és complicat formar en aquest àmbit als més petits seguint el currículum actual d’aquesta matèria?

- Tinc la sort que segueixo un itinerari pactat i complet que marquen des de l’escola a la qual treball, on es dóna molta importància a la celebració de festivals com a mostra artística del col·legi. Per exemple al Nadal vaig adaptar el tradicional ‘Conte de Nadal’, de fet era el fil conductor, la temàtica del festival. Hi havia molta feina darrere i això també permet sortir de la rutina i aplicar les ensenyances a aquest tipus d’esdeveniments. Es fomenta la creativitat i també és necessària molta organització.

- És difícil ensenyar música als boixos?

- Els al·lots són potencialment artístics, el més difícil és aplicar disciplina. Però és normal, són boixos....

- De vegades deu ser complicat seguir un itinerari marcat pels llibres de text...

- Com a professor has de saber trobar l’interès del boix. Per exemple record un dia a classe que un exercici musical no estava sortint bé, vaig decidir canviar la música per la d’Star Wars i van mostrar molt d’interès rapidament, tots volien tocar.

- Al marge de la música tens una altra passió?

- La dansa. De petita vaig fer clàssica i de més gran contemporània. De fet he practicat fins a l’any passat. He hagut de deixar-ho per falta de temps. Es necessita molta implicació, feina i disponibilitat per la celebració dels diferents festivals.

- I alguna altra afició fora del context artístic o que t’ajudi a evadir-te?

- La moda. M’encanta.

- Segueixes a bloggers de moda?

- A moltes, entre 10 i 15. Una d’elles és eivissenca, Mónica Flaquer i el seu bloc ‘Loving my steps’. I després a personatges com Paula Echevarría, Sara carbonero, Elsa Pataky, Raquel del Rosario...

- Amb quin estil t’identifiques més?

- Potser amb Paula Echevarría i Sara Carbonero, però moltes vegades més que mirar els looks m’agrada llegir els textos, com escriuen, les històries que expliquen.

- Quin és el millor moment del dia per visitar les pàgines de fashion bloggers?

- Un diumenge al matí, m’agrada navegar per Internet i visitar els diferents blocs.

- Compres per Internet?

- Fifty-fifty, tant online com a la botiga.

- Recomana’ns un outfit...

- Per sortir de nit un vestit negre perquè estilitza i és elegant, amb uns stilettos. Per al dia a dia, uns shorts i un top.