La música com a eina de desenvolupament personal. Sota aquesta premissa l´associació Taller de Flauta Dolça Albarca treballa des de fa ja quasi dos dècades amb boixos de l´illa. Per una banda educant-los musicalment i per l´altre ajudant-los en la seua preparació per a la vida. Peligros Saura és la fundadora d´un projecte que neix a principis dels anys 90 per oferir una activitat de lleure als al·lots de Sant Mateu. Ella era professora de música i va creure necessari posar en marxa una activitat més enllà de l´escola, que permetés els boixos tenir opcions després de l´horari lectiu. Així van néixer les classes de flauta dolça els dissabtes a la tarda. Una manera no només d´entretenir els al·lots el cap de setmana , sinó també de reunir-los per compartir inquietuds i interessos, tot sota el paraigües de l´amor per la música. «Vaig arribar com a professora a Sant Mateu i no hi havia activitats relacionades amb el temps lliure i vaig crear un taller els dissabtes a la tarda. Vam començar amb flautes dolces i instruments de percussió». Recorda amb emoció aquells primers anys en què «fèiem un concert una vegada al mes i van aprendre a tocar cançons populars, que no estaven ni recopilades perquè abans no existia l´especialitat de mestre de música».
A finals d´aquest mes de juny s´acaba el curs escolar i arriba l´estiu, moment en el què des de l´associació Taller de Flauta Dolça Albarca acomiaden les classes regulars i donen la benvinguda als Camps d´Estiu. Peligros explica que «és una escola d´estiu ons els boixos fan dansa, expressió corporal i dramatització, es tracta d´una formació integral. Es poden compartir experiències, no és només tocar i ja està». Saura explica que la majoria de les vegades els boixos que estudien un instrument «són rígids o tímids, i amb la dansa i dramatització poden aprendre a estar a l´escenari, a moure´s. És molt important el conjunt. Els que fan el camp musical per primera vegada es sorprenen d´haver de ballar. Però al final els agrada». L´ensenyament en aquests camps musicals és transversal iencara que existeixen els grups d´edat, des de l´associació de flauta dolça volen que pugui haver aprenentatge per imitació. «Els al·lots més grans aprenen a anar al ritme dels petits, s´han d´adaptar. I a la vegada els petits aprenen dels grans». Uns camps musicals pels què ja han passat «generacions de pares i fills, al·lots que en els inicis del taller tenien 10 anys i ara ja en tenen gairebé 30 i porten als seus fills».
Neus Tur és una de les filles de Saura i actualment exerceix com a mestre de música i directora de l´Esplai Musical. Destaca els professors que han passat pels camps musicals perquè «ens han ajudat a donar molta qualitat a les nostres activitats que són lúdiques però no per això únicament és jugar. Hem tengut professors de conservatori, escola de dansa... Com Juana Guillén, de l´orquestra nacional d´Espanya, o Raymond Andres». Aquest darrer, belga que es va afincar a les Pitiuses als anys 70. Abans havia dirigit l´Orquestra Sibelius de Helsinki i va ser compositor a la Radio Televisió Belga. Tur afegeix que, a banda d´educar i involucrar als al·lots en el món musical, ajuden aquells que volen progressar i dedicar-se professionalment a la música. Apunta que «els hem donat la oportunitat d´incorporar-se al món de l´ensenyament de música i els hem ajudat si s´han examinat per entrar al conservatori. Tot el que hem pogut perquè els nostres alumnes creixin musicalment».
L´esplai musical
Al marge dels camps musicals, durant l´hivern l´associació ofereix classes regulars. Dissabte passat va tenir lloc la darrera trobada d´aquest curs al col·legi de Sa Bodega. Un esplai musical que transmet sensibilització i iniciació a la música, flauta dolça, cant, dansa i interpretació per a boixos de 3 a 12 anys. Saura assegura que el que es pretén és «desenvolupar la capacitat auditiva, posant fragments de música clàssica. És una activitat totalment lúdica. Per exemple dissabte vam treballar la peça ´En un mercat persa´. Hi havia un grup de boixos que feien de camells, un altre grup de princesa, un altre de sultan, un altre del que demana almoina... I a partir de cadascun dels personatges els nens es mouen». Unes activitats dirigides per Neus Tur que està acompanyada per monitores de diverses edats. Habitualment es tracta d´antigues alumnes de l´esplai musical com és el cas d´Ester Roig, de 13 anys. Fa uns dos mesos que exerceix com a monitora. Diu que li agrada «estar amb els al·lots de 3 a 8 anys, t´ho passes bé, et diverteixes». Ana Marí té 15 anys i ja en fa 2 que ajuda a l´esplai. Explica que «el millor és veure com gaudeixen escoltant música». I Mónica Molio té 21 anys i destaca que «cantant i ballant, a la vegada que ells aprenen, també ho faig jo. És una activitat divertida. És transmetre valors jugant».
Cultura musical
Peligros Saura porta mitja vida dedicada a l´ensenyament musical i lamenta que encara no es prengui seriosament aquesta part del curriculum escolar. Va exercir durant molts anys com a directora del col·legi de Can Raspalls i va intentar «convertir-lo en un centre integrat de música, incloent l´aprenentatge d´un instrument en horari lectiu que permet que al acabar la primària els boixos tinguin el grau elemental i puguin entrar al conservatori. No va ser possible. No hi ha interès per part de les institucions. I està demostrat que els al·lots que eduquen l´oïda musicalment tenen un rendiment més alt en la resta d´assignatures». Saura reconeix que el seu projecte intenta suplir d´aquest manera el buit i la insensibilitat dels governants cap a la música. Espera que en el futur es reconegui aquesta disciplina.
