L'Eivissa que quedarà no és la nostra Eivissa

Aprofitem mentre poguem. Ens perdem. És curiós. Eivissa, l’illa on gent de tot el món ve a trobar-se a ella mateixa, a connectar amb el seu jo més profund, a descobrir el que realment són, a posar en ordre les seues arrels... I mentre, els illencs ens perdem. Ens deixam anar. Ens esvaïm. A passes de gegant (des Vedrà).

Allò nostre amenaça amb convertir-se, si és que no ho és ja, en un divertiment folclòric, una postal, una imatge estereotipada que mostrar a xarxes. Una visió fugaç que quedarà en l’oblit amb el nou post, reel, story, tiktok... Sense història. Sense contexte. Fast tourism. Turisme brossa. Devora tot allò que som. Ho perverteix. 

Ens han esborrat els noms. Sa Pedrera de Cala d’Hort, s’Avenç de na Coloms, s’Estanyol... Ja són més coneguts com Atlantis, la Cueva de la Luz o Cala Bonita. Qui perd el seu nom perd allò que és. Qui es canvia el nom si no és que no vol canviar o amagar qui és? S’inventen històries que res tenen a veure amb el nostre ADN i que es repeteixen fins que són veritats absolutes. Històries d’una màgia que no és la dels fameliars i una energia que no és la d’una majora pastant la massa d’una coca de pebreres. No volen l’Eivissa real, la del dia a dia, volen l’Eivissa inventada, allò que creuen que és. Els podríem mostrar el que som i encara ens dirien que no en tenim ni idea del que és aquesta illa.

Potser no en som conscients, però l’Eivissa que quedarà a l’imaginari d’aquí unes dècades serà la d’un gronxador a Cala Xarraca, djs punxant a espais naturals, tatakis de tonyina, les lletres plenes de roses de l’Ibiza dels exteriors de l’aeroport, uns budes gravats a penya-segats de marès, la música electrònica, els llits balinesos, màgnums de xampany, un horitzó ple de iots... L’Eivissa que quedarà, en la que pensarà la gent, ja no serà la dels carrers de Dalt Vila, la calma de Cala Boix, els sonadors i balladors, la frita de polp i el cafè caleta, les ovelles pasturant a la terra vermella, una sargantana robant la frimolada de l’esmorzar, les xíndries dolces, els solpots diàfans... 

Ens perdem. Ens estam deixant perdre. Els troians també es van ficar el cavall a casa. I ben feliços.

Suscríbete para seguir leyendo