Turisme: la caiguda del cavall?

La història està explicada als Fets dels apòstols i és prou coneguda. Pau de Tars era un ciutadà romà de la ciutat de Tars, a l’actual Turquia. Era un jueu erudit, estudiós de les escriptures, que es dedicava a perseguir els primers cristians. Quan anava camí de Damasc per detenir i portar presos a Jerusalem els cristians seguidors de Nostre Senyor, una gran llum el va envoltar, va caure a terra i Jesús li va parlar: “Jo soc Jesús, el qui tu persegueixes. Aixeca’t, entra a la ciutat, i allà et diran el que has de fer”. Pau es va convertir i es va posar a predicar a les sinagogues que Jesús era el Fill de Déu. 

Encara que els evangelis no parlen de cap cavall, l’expressió “caure del cavall, com Sant Pau camí de Damasc” ha quedat a la llengua ordinària com a sinònim de canviar de parer, de la giragonsa radical de passar de defensar una idea a defensar la contrària. No se si seria correcte dir que els principals mandataris de les Illes Balears, la senyora Marga Prohens i el senyor Antoni Costa, han caigut del cavall pel que fa a la necessitat d’intervenir en el sector turístic davant la massificació i els problemes causats pel turisme. Si han caigut del cavall, han caigut amb sinceritat o és una caiguda “fake”, per sortir del pas?

Fa poc, en el programa electoral amb que varen guanyar les eleccions de maig del 2023, i en el seu primer any de govern, Prohens, Costa i la resta mostraven orgull i adhesió al model econòmic de les Illes, voluntat de fomentar-lo i negació de cap problema. I així fins fa aproximadament un mes, quan els cavalls de la presidenta i el vicepresident varen llenegar amb les pells d’uns plàtans de Canàries. Ràpidament, ara reconeixen que el turisme a les Illes Balears ha arribat al límit i admeten que s’ha de posar fre al despropòsit social i ambiental en que ha desembocat el sector.

Aquest dimecres la presidenta ha reunit representants de 140 entitats per constituir la ‘Mesa per al Pacte Social i Polític per a la Sostenibilitat de les Illes Balears’. Amb un discurs clar: “Parlar de límits és la millor manera de defensar el turisme i les illes”. La presidenta ha afegit que “s’han de posar les bases per a un canvi de rumb a les Illes Balears”. La música sona bé, s’haurà de veure la lletra. I s’haurà de veure si una vegada acabat el llibret —lletra i música— estrenen l’obra o la guarden en un calaix i tal dia farà un any.

En principi les meses i les comissions estan bé, però no són necessàriament els organismes més eficients per prendre decisions complicades. Crec que és a Itàlia que diuen que la millor manera de no resoldre un problema és muntar una comissió d’estudi per a la reforma del problema. També era italià Giuseppe Tomasi di Lampedusa, l’autor d’aquella famosa frase de El Gattopardo: “Si volem que tot segueixi igual, és necessari que tot canviï”. Els propers mesos seran interesants, ja veurem com acaba aquesta història. 

En el turisme de les Illes Balears, en particular en el turisme d’Eivissa i Formentera, el debat volum/valor o quantitat/qualitat està desfasat per la via dels fets. Perquè, què vol dir “valor” o “qualitat” quan el turisme que ve paga tant per qualsevol cosa i els treballadors que els han d’atendre no poden accedir als mínims?. Els hotels, els lloguers, els restaurants, els bars, les discoteques, etc. tenen uns preus de rècord, i els que venen els paguen i són uns preus que deixen fora molta gent que també voldria venir. Una part dels que venen ho fan en avions privats, en iots, en segments de luxe on els preus son molt altíssims. La despesa turística és de rècord, però no està clar on va, o si que està clar, molta se’n va fora.

Pensar en termes de generar més valor no es pot fer sense reconsiderar què vol dir valor. Molta part del negoci turístic no aporta res o aporta molt poc a les Illes Balears. Si el valor no és valor social —salaris dignes, serveis públics de qualitat, inclusió social— i valor ambiental —respecte, manteniment i regeneració del capital natural— no té sentit insistir-hi. Si quan diu “valor” la presidenta es refereix a un turisme que gasti més i generi més beneficis, ja som al cap del carrer i a la frase de Lampedusa. 

No fa gaire la Fundació Impulsa va presentar un estudi sobre el dèficit de productivitat de les Illes Balears. Una part molt gran del gap de productivitat ve de la composició sectorial de l’economia. L’hostaleria, la restauració i la construcció són sectors molt intensius en ma d’obra, però poc productius. La societat que en resulta és una societat amb molta gent fent feines relativament poc estables i poc productives i una franja més estreta dalt de tot que se’n du molts beneficis. Això crea una coalició d’interessats a mantenir l’statu quo. Però ara el fracàs de la coalició és evident. Ha fracassat perquè han fet malbé molts espais. Ha fracassat perquè no només no hi ha prou treballadors i n’han de venir de fora, sinó que ja no hi ha on posar-los i viuen pels descampats. Ha fracassat perquè les molèsties ja no compensen a molta gent.

Joan Ribas Tur es economista, professor d’ESCI-UPF @joanribastur 

Suscríbete para seguir leyendo