Rei inviolable i irresponsable

En una monarquia parlamentària, com és el Regne d’Espanya, el rei ostenta la condició de cap de l’Estat i de comandant major de l’exèrcit (o alguna cosa de semblant). No havent-lo escollit (ni refrendat) ningú, ja es veu que el personatge està per sobre del bé i del mal. Però, encara, la Constitució espanyola ho deixa més clar amb dos qualificatius que li atribueix. El rei, atenent a l’anomenada Carta Magna, resulta que és “inviolable” i “irresponsable”.

En principi, qualsevol persona hauria de ser “inviolable”, no només el rei. Però bé, si s’especifica i se li atribueix aquesta qualitat, crec que seria difícil trobar arguments perquè fins i tot a qualsevol republicà no li paregués bé. Contra la violació... (afegiu-hi allò que trobeu més adequat, dins el seny elemental que requereix l’ocasió).

Que el rei és “irresponsable” deu voler dir alguna cosa rebuscada (com ara que no se li poden demanar explicacions pels seus actes, o quelcom de semblant), però en la llengua comú, “irresponsable” vol dir, clarament, que no atén les seues responsabilitats. I és, precisament, en aquest segon aspecte de la semàntica del terme, que avui analitzarem el comportament de Felip VI de Borbó.

El rei s’ha mostrat clarament irresponsable (ara ja sense cometes) a l’hora de concedir la condició de “Real/Reyal” (no és conya!) a l’Academi (ara ja “Reyal”) de sa Llengo Baléà (tampoc no és conya!). Contravenint l’Estatut d’Autonomia (i, per tant, la Constitució espanyola, de la qual emana, com a llei orgànica que és), i la ciència (és a dir, la Universitat de les Illes Balears, totes les facultats de Filologia del món, l’Institut d’Estudis Catalans i fins i tot la Real Academia de la Lengua Española, àlias RAE), Felip VI ha reconegut una colla de secessionistes que no tenen altra intenció que fer tant de mal com puguin a la llengua catalana (suposadament, una de les llengües del Regne d’Espanya). El rei ha estat tan irresponsable que ha aconseguit que el Consell de Mallorca (una institució governada per PP i Vox) li demani que es retracti de la seua acció i que retiri el qualificatiu de “real” a la suposada acadèmia (també suposadament) balear. Imaginem si ha estat irresponsable, aquest senyor, que fins i tot ha rebut crítiques (encara que generalment indirectament) procedents del PP. No fa falta dir que del PP cap a l’esquerra (i cap a l’autonomisme, el federalisme o el nacionalisme no estatalista) només ha rebut crítiques, i no cap ni una nota -per petita que fos- exculpatòria. En aquest cas, la irresponsabilitat del rei ha estat majúscula, perquè s’ha enfrontat amb l’ordre constitucional, amb la legislació vigent i amb els plantejaments científics, tot al mateix temps (que ja és difícil).

Felip VI ha estat irresponsable en moltes altres ocasions. Ho va ser, per exemple, quan es va posicionar en la qüestió del procés d’autodeterminació de Catalunya. En el seu moment, ja vàrem comparar l’actitud de l’interfecte amb la de la reina Isabel II del Regne Unit i Irlanda del Nord en el referèndum d’Escòcia. Els unionistes britànics varen voler, per activa i per passiva, que la reina de tots ells es pronunciàs sobre el referèndum d’Escòcia (naturalment, a favor que Escòcia continuàs formant part del Regne Unit, com així, d’altra banda, varen acabar decidint els escocesos). Però la reina no es va tòrcer. No va cedir. En cap moment no va prendre postura, en relació a aquell referèndum. Va assumir la seua responsabilitat de no baixar a l’arena política i de no pronunciar-se sobre qüestions que s’han d’atendre als parlaments. El rei d’Espanya, en canvi, no només es va pronunciar sobre el referèndum del 2017 a Catalunya, sinó que va prendre partit ostentosament. Posteriorment, s’ha aliniat d’una manera tan clara amb l’extrema dreta espanyola que no és estrany sentir parlar d’ell com d’“el rei de Vox”.

El rei ha estat irresponsable amb prou més ocasions (estic convençut que cada lector d’aquest article en deu recordar alguna), però no forma part de les nostres intencions fer cap mena de “memorial de greuges”. No crec que l’orientació més clarament majoritària en l’opinió pública de les Illes Balears faci que Felip VI canviï d’idea. Ha concedit la condició de reial a la suposada acadèmia d’aquells quatre arreplegats secessionistes perquè està en contra de la normalització de la llengua catalana, perquè en el fons no voldria que les Illes Balears tenguessin cap Estatut d’Autonomia i perquè la ciència li importa un carall a la vela.