El greu problema de l’habitatge a Eivissa

Acabam d’iniciar la temporada turística i ja ens trobam que la situació a la nostra illa respecte al problema de l’habitatge és extremadament preocupant. El dret a l’habitatge recollit a la nostra Constitució és un dret que no tenim els que volen o volem residir a Eivissa i que cada vegada està vivint capítols més lamentables: campaments de caravanes, desnonaments de famílies a antics hotels, gent vivint dins de vehicles o tendes de campanya, trasters i tot allò que la ment perversa de qui vol guanyar sous de les desgràcies dels altres, pot imaginar. A tot això li hem de sumar una nul·la voluntat dels polítics del PP que actualment ens governen per a poder enfrontar-se de cara amb el problema i donar solucions reals, deixant, baix l’argument de la llibertat de mercat, tot en mans de qui pot pagar el dineral que val viure. Aquesta és la línia: si tens sous a Ibiza, tens habitatge, si no, busca’t la vida.

Les polítiques d’habitatge haurien de ser continuistes en el temps, sense partidismes, a causa de la complexitat i la necessitat de temps que mereixen per a vorer resultats reals, no es poden parar com ara torna a passar i ja va passar en anteriors governs del PP. És necessari seguir aplicant mesures tal com les ha aplicat el nostre partit en les darreres legislatures: cessió de solars per construcció HPO, desenvolupament sector de Ca n’Escandell, obertura i posada en marxa de l’oficina de l’Ibavi, inspecció de pisos turístics i ús d’antigues HPO, rehabilitació del barri de sa Penya i posada a disposició per a habitatges de Policia Nacional, ajudes al lloguer, solució als Don Pepe, construcció de més de 100 habitatges de lloguer social per part de l’Ibavi al municipi d’Eivissa, Llei d’habitatge balear i estatal, actuacions contra els grans tenidors... Tot això remarca el context i les polítiques en les quals el nostre partit s’ha mogut en els darrers anys i confronten amb el model actual del PP de no intervencionisme.

Des del PSOE tenim clar que és extremadament necessari intervenir en el mercat i aplicar mesures per a reduir els preus. Tenim una eina, es diu Llei d’Habitatge estatal. Amb ella podem declarar la nostra illa com a zona tensada (a algú se li ocorre algun territori a Espanya més tensat que Eivissa?) i poder intervenir en el mercat limitant els preus de lloguer.

Hem de seguir fent més HPO pública, però també privada, obligant als promotors a construir baix aquesta fórmula. També hem de saber quants habitatges buits tenim i mirar de posar-les a disposició de qui les necessita per viure. Hem de lluitar contra el lloguer turístic il·legal que està posant a disposició de turistes habitatges que haurien de ser per a residents sense cap classe de control ni sancions.

Hem de fer complir les lleis, tant a propietaris d’habitatges com a qui les lloga, donant aquesta seguretat jurídica que les dos parts reclamen. Actualment, es demanen quantitats ingents de sous per a poder accedir a un habitatge, no tot val. S’han de normalitzar els preus de lloguer, les fiances, i els espais on viure. Hi ha una manca de legalitat enorme, sumat a la falta d’inspectors i sancions.

Hem d’exigir als nostres governants del Partit Popular que mantenguin les eines que tenen en la promoció i gestió d’habitatge pública. No pot ser que l’Ibavi torni a estar inaccessible, que tengui les cites desactivades i que es desincentivi a la ciutadania a apuntar-se com a demandant d’habitatge per la dificultat d’accedir als seus serveis. Això està passant ja el dia d’avui.

A tots els plenaris i institucions els hem demanat que segueixin amb aquestes polítiques han de seguir construint HPO, han d’inspeccionar i sancionar, han de limitar preus de lloguer... i la resposta del PP quina és? «No.» El decret d’habitatge del Partit Popular no dona solució a cap d’aquestos problemes. És més, en genera de nous. Té molt de perills de cara a desdibuixar el teixit social urbà: reconversió de locals en habitatges, construcció a equipaments, etc. fan que els barris perdin la seua identitat i la seua vida, i que infrahabitatges de 30 m² passin a ser una «normalitat».

En resum: l’habitatge té una funció social i és un dret essencial. Ara més que mai hem d’aplicar totes les mesures possibles per a reduir el greu problema de l’accés a l’habitatge, no necessitam excuses ni nyaps. Tenim les eines legals i instrumentals per a combatre aquest problema. Exigim a totes ses institucions que hi treballin de veres, és el nostre dret.n

Suscríbete para seguir leyendo