A l'entorn d'amics

(Flor de magraner, quina dolçor

afaiçonada al batiment de la finestra...

Pep Costa

‘Flor de magraner’)

Encara que per dir-ho d’una manera políticament correcta -aquest emèrit ho és- hauríem d’escriure a l’entorn d’amics i d’amiga i precisar més la cosa, l’acte a l’ombra de Ca n’Alfredo on tres personatges notables, amics de tota la vida, s’aplegaren a la vora del peix, de la carn robusta i feta consciència. Direm lògicament els noms dels protagonistes, Albert Ribas de Can Puvil, un temps expert en pintures i altres exposicions, ara jubilat a la pau selecta de Santa Eulària des Riu, Ascensión Joaniquet, advocada il·lustre, però seductora, i un servidor, poeta accidental que té el plaer de treure el cap a les planes de Diario de Ibiza tots els dissabtes de l’any mentre la directora no digui el contrari. Tres persones que una vegada més han volgut retre record a l’amic Pep Costa, també poeta, periodista radiofònic i també home de múltiples accions. Tres persones lligades des de fa anys, molts anys, al llarg i través d’un temps, d’unes emocions que foren un breu respir, un alenar imprecís, un vertigen poderós que arrasa i destrueix. Coses simplement de la vida que passa. L’escenari triat per al record fou el més adient per ocasions com aquesta, un lloc clàssic, tradicional a la vida eivissenca de menjar i beure. Menjar i beure de la terra, amb clara denominació d’origen i naixement. L’amic Pep s’ho mereixia i una mica més. Converses al fil del record. Espai clar i net per on es filtra l’emoció, la sentimentalitat humana, la passi per tantes i tantes coses esdevingudes sota un clima, com tot just ara mateix incert, estrany, l, excessivament irregular i de tensió a gairebé tots els nivells. Una sessió no només gastronòmica a l’estil Charles Dickens. Oportunitat, doncs, excelsa, per tornar a llegir ‘Temps difícils’ i treure el paraigua protegir-nos de la tempesta que de mica en mica s’acosta per un horitzó núvols perillosos i no de primavera precisament. La reunió fou alegre i feliç. Retrobar-se amb bona gent sempre té efectes positius. Cert, va marxar el Pep, però com vaig escriure una vegada ens queda la Joaniquet, l’Albert Ribas i faltaria més Joan Riera, expert en arrossos de tota mena.

Suscríbete para seguir leyendo