Desembre on the beach

Desembre congelat, Jesús és nat, deia el poeta clàssic però barceloní de Sarrià. Però no. Però no. De congelat res de res i sobre el naixement del bon Jesús ja veurem, que després de la massacre de Gasa és dubtós que ja ningú mai més torni a néixer. Les circumstàncies són altres. De tota manera cal confiar, cal confiar. De moment el desembre és àgil, pausat, i entre parèntesis viu i deixa viure. O no. El fred n’és absent quasi totalment. Altes les temperatures. El sol, fort i de nirvi en lluerna paisatges i territoris. Abarrotades les terrasses i Los Valencianos tornaran a vendre gelats. Tot convida, doncs, a l’excursió per platges i costes (costes destrossades és clar, encara que aquesta és una altra història que avui no convé) i portar una mena de vida que més recorda l’estiu quasi a tot rompre que no dades més properes al Nadal que ja treu el cap. Un servidor, humilíssim servidor de tots vostès ahir al migdia, llum agradable, atmosfera de plaer, suau oratjol de llebeig, va submergir-se a la mar com si del juliol es tractés sense daneses cul a l’aire i la discoteca tancada i barrada. Tampoc és novetat aquí, a les illes. El poeta Villangómez, anys cinquanta escrivia «l’entrada del desembre ha estat una temporada tranquil·la, sense fred, amb núvols abundants durant el dia i matinades de rou», gairebé com ara.. ¿Canvi climàtic?, la resposta a càrrec d’aquesta colla d’inútils i de cretins aplegats a Dubai, país petrolífer, per cert. Meteorologia d’inicis de primavera, nadales al carrer -el Nadal més il·luminat de la història d’Ibiza segons la propaganda oficial- i les botigues que no saben si vendre bufandes o bikinis. La confusió és total. Torrons i cava ‘on the beach’. I la resta...

Suscríbete para seguir leyendo