Una societat venuda al millos postor

Si una societat vol ser cada dia millor, ha de pensar a cada moment en el benestar dels seus membres. Vull dir, que ha de pensar que la gent ha de tenir una feina que els permeti cobrir les seves necessitats vitals, un sistema polític que ofereixi possibilitats a tothom, que respecti la diversitat, que tengui cura de la sanitat, l’educació, els serveis socials, els transports, el medi ambient, la bona convivència... Són tantes coses, que fer-ne una enumeració és tasca impossible.

Miraré de centrar-me en un aspecte que no he anomenat: el dret a l’habitatge. Sembla una cosa tan simple... A Ibiza i Formentera veim cases i blocs de pisos per tot arreu, carreteres plenes, gent que en els dies punta de l’estiu omple carrers, platges, carreteres, restaurants i qualsevol racó. On sojorna tota aquesta gent? La resposta és fàcil: a hotels, apartaments, cases de lloguer turístic i altres ofertes il·legals. Tenim lloc per a tothom. Aquí mai n’hi ha prou de turistes. Ens donen de menjar, ho sabem. Ens ho han repetit moltes vegades. Gràcies a ells alguns hem pogut estudiar i volem que els nostres fills també ho facin. Aquí ve el problema. Com ho poden fer si no tenen mestres? I perquè no hi ha docents si la gent estudia? Ah... pot ser perquè no tenen on viure? Vaja... amb tanta edificació això és possible? Idò sí, ho és.

Malauradament en la nostra societat preferim els sous d’un turista que els d’un mestre, o qualsevol altre treballador que viu de la seua feina i que el seu salari no li permet accedir a un habitatge, com sí poden fer els turistes en estiu. Provau de buscar un pis per una família de gent treballadora a Ibiza o a Formentera. Sort en tendreu si accediu a una habitació dins un pis compartit per davall de 500€ mensuals (en hivern, és clar). No crec que us digui res de nou. Ni la gent que treballa a l’aeroport, ni a l’hoteleria, ni a la neteja, ni funcionaris, ni metges, ni docents poden viure dignament del seu sou i la seua feina. No hi ha lloc per assalariats, en aquestes illes totes plenes d’allotjaments.

No podem aspirar a ser una societat millor de cap de les maneres si seguim permetent que la gent que ve a treballar dormi en cotxes i en campaments improvisats, que els docents i les seves famílies hagin de partir de l’illa per no poder pagar un lloguer, que els metges no vulguin ni sentir parlar d’una destinació a Ibiza, que tanquin oficines d’atenció al públic per manca de personal, que una llitera a un alberg esdevengui la solució per pal·liar el problema de l’habitatge per a docents a Formentera, o que el sofà d’un conegut sigui el teu únic recurs... Tant se val si portes aquí tota la vida com si acabes d’arribar. Aquí si no tens molts de mils d’euros per pagar, no tens un sostre. I clar, no som turistes amb la butxaca plena.

Això sembla que no ho vol entendre ningú. Mercat lliure. Barra lliure, diria jo. Ningú no hi vol entrar a fons en aquest problema. Agrada omplir pàgines de diaris i programes a la televisió amb les misèries dels companys i companyes que malviuen on poden, fer reunions per veure quines idees es poden aportar, fer-nos creus d’aquell conegut que ha de partir per no trobar on viure, o de l’altre que ha renunciat a una plaça fixe, o de la llista d’espera a l’hospital per manca de metges, o de la manca de treballadors en temporada... Però d’abaixar preus, d’ajustar els salaris al cost de la vida aquí, de dignificar la feina i la vida de les persones amb una llar on sentir-se a gust... Això ja si de cas, a veure si algú treu una vareta màgica. Que ho arregli un altre. Mentrestant, no parlem d’una societat que aspira a ser millor. Parlem d’unes illes que es venen cada dia al millor postor.

Suscríbete para seguir leyendo