Canvi climàtic: les olives i l’allioli

Els aperitius són una cosa fabulosa. Un dels millors aperitius són les olives i l’allioli que serveixen a alguns restaurants eivissencs mentre els clients miren la carta. Però aperitiu també significa anunci, a l’espera d’una cosa més grossa, que arribarà més tard. I és en aquest sentit que podríem dir que l’onada de calor que estam vivint a Europa aquestes primeres setmanes de juliol del 2023 són un aperitiu del que vendrà a mesura que el canvi climàtic vagi manifestant-se i l’escalfament global es consolidi. De fet, podria ser que l’escalfament global hagi arribat abans del que esperàvem i ja estem pel primer plat.

Europa, per la situació i les condicions geogràfiques s’està escalfant relativament més ràpid que altres zones del planeta. Aquests dies estam veient rècords històrics de temperatures, sobretot a Itàlia, Grècia i Espanya, però també a França, Alemanya, Suïssa o Àustria. Vivim una onada de calor, acompanyada de pols del Sàhara, que ha posat en estat d’emergència uns quants països. S’ha fet famós un mapa de dies passats de l’Observatori Europeu Copernicus, amb dades del satèl·lit Sentinel-3, que mostra com la temperatura de la superfície de la terra havia arribat a 60 graus a Extremadura. Per fer-nos una idea de la magnitud de l’escalfada, molts aliments es pasteuritzen a 60 graus.

El que està alterant el clima del planeta és l’activitat humana. Segons l’últim informe del Grup de Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (IPCC) entre 2011 i 2020, les emissions de gasos d’efecte hivernacle varen causar un augment global de les temperatures d’1,1 graus respecte a la mitjana de 1850-1900. A més, l’escenari d’emissions anunciades el 2021 a Glasgow per a 2030 fa probable que l’escalfament superi el grau i mig durant el segle XXI i que sigui difícil limitar l’augment de temperatures per sota dels dos graus. L’augment de les temperatures mitjanes és només una manifestació del canvi climàtic, però no és l’única, essent els canvis dels patrons, la freqüència i la intensitat de les tempestes algunes de les altres. Recordem la força i freqüència d’algues llevantades dels últims anys, com Glòria i la quantitat d’esclafits, torrentades i inundacions.

El problema del canvi climàtic significa, en paraules de l’economista Martin Weitzman “la major externalitat de la història humana” perquè és un fenomen global, amb incertesa per predir exactament la magnitud dels danys; de llarg termini i irreversible, perquè els gasos emesos ja són a l’atmosfera i tardaran molt a desaparèixer. El fet de que el canvi climàtic sigui un fenomen global —és igual de quina nacionalitat siguin les emissions, totes s’acumulen i actuen juntes— fa que els països tinguin un comportament de polissó, esperant que siguin els altres els que prenguin mesures costoses i que la comunitat internacional hagi fallat fins ara en traduir el consens científic en un consens polític multilateral per actuar de manera decidida. A més, el caràcter de llarg termini de les conseqüències més greus implica que, encara que nosaltres ja tinguem molta calor, els principals afectats encara no han nascut i no voten.

L’efecte del canvi climàtic sobre la vida de les persones és molt gran. Les temperatures extremes, tant les onades de calor com les de fred, maten gent. I maten els més vulnerables, persones grans, malalts, etc. A més, els morts i afectats diversos a conseqüència de l’escalfament global són sobretot els més pobres, persones que no tenen habitatges ben climatitzats i persones que, per la seva feina, han de treballar a peu de carrer o al camp. No s’ha de confondre l’efecte de les temperatures amb les morts i afeccions causades per la contaminació local de partícules pesades, metalls, i altres emissions. Tant la contaminació local com la global son greus i estan relacionades, però són diferents.

Davant el canvi climàtic una postura és negar-lo, ignorar-lo i no fer res. No és gaire sensat, però és el que propugnen algunes formacions polítiques. Posats a fer, amb seny, s’han de fer dos coses: Mitigació i adaptació. Quan dic “fer” vull dir primer, inversions i mesures destinades a disminuir (mitigar) les emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle, com per exemple tot el que té a veure amb la descarbonització i la transició cap a fonts d’energia verda. I segon, inversions i mesures destinades a adaptar (adaptació) les infraestructures, habitatges, escoles, hospitals i altres instal·lacions a un món amb temperatures més elevades i tempestes més fortes i més freqüents.

Que tot això passi quan alguns nous governs del PP amb Vox dins o recolzant des de fora, com el de la presidenta Marga Prohens, neguen el problema i desmunten conselleries o direccions generals de medi ambient i canvi climàtic faria riure, si no fos que el problema és molt seriós i fa més aviat plorera.

@joanribastur

Suscríbete para seguir leyendo