...I ara la Chapí és d'Or

I és d’or la dona en qüestió, Merche Chapí, perquè l’Ajuntament d’Ibiza ha volgut i desitjat donar-li la Medalla d’Or de Vila en funció de tota una feina teatral i de representació al llarg i través de quasi 50 anys. I ho ha fet des de la talaia principal d’un grup de teatre creat per ella, el ja mític, inevitable GAT, una companyia dedicada a l’art de la interpretació que nascuda en temps de la dictadura caminà ferma i segura fins fa dos tres anys quan circumstàncies sobtades, la mort de Miquel Ramon, en la pràctica obligà a tancar la barraca. Des de llavors ençà teatralment la vida a Ibiza és pobre, més mediocre, més idiota a pesar d’un extraordinari turisme internacional que sembla que vol tornar a visitar-nos.

Però al marge de tots aquests esdeveniments, Merche Chapí orquestrà i estructurà una col·lectiu d’actors i actrius renovats de forma periòdica i així sota aquestes circumstàncies i vocació fou possible a Ibiza poder gaudir d’espectacles teatrals més que notables gràcies i mercè a aquesta valenciana voluntariosa.

«Empecé solamente con técnica teatral, que es como iniciació al teatro. Los alumnos aprendían cosas tan básicas pero tan imprescindibles como salir y caminar hacia el centro del escenario, mirar al público, dominarlo y decirle algo. parece sencillo pero no lo es tanto . También trabajaba la voz , su continuidad, y otras cosas...». Són declaracions de la Chapí a Diario de Ibiza quan en un moment de l’excel·lent entrevista de Maite Alvite recorda una altra de les activitats importants del GAT, la creació de l’escola de teatre que també dirigí ella i de forma magistral a l’hora de renovar veus i persones. He tingut una fidelitat al GAT de forma permanent i continuada. Crec que he vist tots els seus, muntatges i a diversos escenaris. Però de tots, el que més record és la versió d’Un tranvia llamado deseo, de Tennesse Wiliams, una nit memorable. I altres també, i altres també. Lògicament.

Suscríbete para seguir leyendo