Tot l’any és carnaval. L’amor, els amors aquells el clima casolà i radiofònic, amb pel·lícules antigues, passades de moda, deia el progressista que era un cursi, blanc i negre, o un matís gris, opac, lleuger en pantalles que enlluernan i deixa la pell a flor de pell. ‘Objetivo Birmania’. Per exemple. També alhora temps cinematogràfics, irreversibles com la metàfora de l’aigua que a poqueta nit del cel cau. O tal vegada també la banda sonora original (original i clàssica) de ‘Tous les matins du monde’. Vent lleuger i aspre sobre el poble i les seves comarques. Temps d’atmosferes casolanes vora el foc, la taula llitera familiar i rodona, la veu de les ones ens arribava quan la nit era el gran riu de la por. Radiofònic i casolà, ‘Cabalgata fin de semana’/José Luis Pécker, sota el record encara avar d’aquest home i aquesta dona. Fràgil aurora, albada pobra de pa amb tomàquet, alè i perseverança, barrat el pas de qualsevol caminant vers una abraçada que no és sinó tímida, petita esperança d’un no-res infinit, auster naufragi que tot ho esborra a una mar ara òrfena d’onades, eterna súplica de monja misericordiosa, pregària d’aire evangèlic, nou testament revisat i posat al dia per alts càrrecs de l’església de sempre, tan nostra. Mirada captiva al paisatge captiu i captivador. Serena bellesa, tendra la pluja que avui, hivern, gener/febrer arriba. Tot l’any és carnaval.
