Suscríbete

Diario de Ibiza

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

joan Ribas

Ulisses a la Xanga

Joan Ribas Tur

Carta als Reis per a l’endemà de Reis

Estimats Reis d’Orient, Majestats, abans de res, us vull donar les gràcies pels regals d’ahir. Us heu portat molt bé i heu recarregat les meues reserves de llibres, de whisky i d’altres coses bones per a una bona temporada. Però hi ha coses més intangibles, que ni són fàcils de deixar-les a casa, ni de portar-les de colp en una sola nit. Per això aprofit ara aquesta carta per recordar-vos altres peticions. Són coses que em consta, Majestats, que ja sabeu. Són coses col·lectives i, la veritat, no se si tots plegats ens hem portat prou bé per merèixer-les, però apel·laré a la generositat que heu tengut amb els llibres i els espirituosos per demanar-vos si hi podeu fer alguna cosa.

1. Us deman vacunar tothom. Ja n’hem parlat i és repetitiu, però sense vacunar tothom no es controlarà la pandèmia. El president Macron ho té clar i s’ha enfadat molt i ha mig amenaçat als que no es volen vacunar, que a França encara són molts. S’hi ha d’insistir. Però s’ha de vacunar tothom a tot el món, on a molts països es va molt més retardat que a Europa. Si no, no deixaran de sortir i circular noves variants i no s’aconseguirà ni la salut ni la recuperació social i econòmica.

2. Us deman que les polítiques de recuperació amb fons europeus s’apliquin bé, els sous es gastin amb eficàcia per promoure una economia més productiva i més verda i no es malbaratin. Si els sous públics han de servir per salvar Pachá (18 milions d’euros) o per pagar festivals com el 40principales (més d’un milió d’euros), val més estalviar aquests recursos. Us deman recordar que els sous públics són sempre dels contribuents, no són un manà que caigui del cel.

3. Us deman que les polítiques climàtiques avancin amb força. El món va tard i a Glasgow es va quedar molt per sota dels objectius, però si no s’arriba ni a implementar els acords de Glasgow la cosa pinta malament. El problema climàtic i el problema pandèmic són similars, perquè els dos requereixen una acció internacional coordinada.

4. Us deman prioritats de polítiques públiques orientades al bé comú, ben pensades i coherents, començant per la salut, l’educació, la lluita contra la desigualtat i la pobresa i la cura de l’espai públic i el medi ambient.

5. Us deman atendre prioritàriament la infància i la joventut, que és tant com atendre a la vegada el present i el futur. Tenim taxes de fracàs escolar, l’edat d’emancipació i la taxa d’atur juvenil que són rècords (negatius) a nivell europeu.

6. Us deman, relacionat amb els joves, però en general, polítiques d’habitatge potents. L’accés a l’habitatge és una emergència social i ha de ser una prioritat. Però fer promocions públiques de pisos de protecció oficial de propietat no és una solució, és un pegat injust (és redistribuir amb una loteria o amb amiguisme) i ineficaç (no s’arriba, ni de lluny, al volum necessari).

7. Per a Ibiza, us deman pensament estratègic i transformació d’aquest pensament en acció. L’economista Mariana Mazzucato ha desenvolupat la idea de polítiques basades en «missions», inspirada en la missió d’arribar a la lluna. Encara que els polítics s’han tirat a parlar d’aquesta idea i després la majoria no en faran res, la idea és suggerent. Fa anys molts anys Xico Bufí va inventar un lema, ‘Ibiza, un jardí a la mar’, i jo em vaig permetre fer-ne una altra versió: «Pensar Ibiza com un país i tractar-la com un tancó». No em sembla una mala missió estratègica.

8. Us deman coherència i exemplaritat pels nostres representants públics. Els nostres representants no poden queixar-se contra el populisme i l’antipolítica al matí i dedicar-se a fer el contrari del que prediquen a la tarda-nit.

9. Us deman vergonya. Ma mare em va explicar una conversa de fa molts anys entre dos persones grans. Una va dir «Déu mos do bé» i l’altra li va respondre «Bé? Vergonya! Déu mos do vergonya». La vergonya ha desaparegut a tot els nivells. A nivell particular, on l’educació, la discreció i la privacitat han estat substituïdes per l’exhibicionisme i la vulgaritat. I a nivell públic, on la conversació i el debat ha de recuperar un nivell de civilitat que s’ha perdut.

10. Us deman, finalment, sentit comú. Portau coneixement i sentit comú per a tothom. Per a cada un de nosaltres, però sobretot per a aquells les decisions dels quals afecten al conjunt de la societat.

En fi, Majestats, tant valtros com els camells deveu estar molt cansats i amb gana d’arribar a casa i descansar. No se quina ruta seguiu per a la tornada cap a Orient, però si passau pels Emirats Àrabs i trobau (tot i que no se si freqüentau els mateixos ambients: ell va a restaurants, a navegar amb iots, al tennis i coses així) amb un rei emèrit que abans regnava per aquí, portau-li a ell i a la seua família vergonya i sentit comú. Molta vergonya i molt de sentit comú. Digueu-li que vigili en baixar i pujar del llit. I que torni el dineral.

Moltes gràcies i molt bon viatge.

@joanribastur

Compartir el artículo

stats