La pujada del preu de l’electricitat és el gran tema econòmic de la tornada de l’estiu. El preu de l’electricitat ha pujat molt els últims mesos, prop del 50% el mes de setembre i les tarifes segueixen marcant records. De fet, res fa pensar que no pugin més en els propers mesos i, mirant els preus a futur, hi ha qui argumenta que els preus alts es poden allargar més enllà de l’any vinent. La pujada dels preus de l’energia ja ha impactat a l’IPC i, juntament amb els problemes a les cadenes de subministrament i l’encariment dels costos de transport, pot comprometre la recuperació post-pandèmia. L’electricitat no és un sector com els altres. L’electricitat és indispensable en qualsevol activitat humana. Per això, la pujada dels preus de l’electricitat té un impacte molt fort sobre l’economia de les famílies i de les empreses. L’augment dels preus elèctrics es trasllada a la resta de béns i serveis de l’economia, perquè suposa un augment de costos que les empreses pateixen en els seus marges i traslladen als seus clients. I per a les famílies, suposa destinar a pagar l’energia recursos que no podran dedicar a comprar altres béns i serveis.
El mercat energètic és un mercat en bona part mundial, subjecte a les forces d’oferta i demanda i als vaivens geopolítics globals. Europa ha d’important bona part dels recursos energètics que necessita. Pel que fa al gas, depèn de les importacions russes i algerianes. En el cas de la connexió d’Algèria amb la Península Ibèrica, hi ha dos gasoductes que traslladen el gas algerià cap a Espanya, però Algèria ha dit que en tancarà un, el que passa pel Marroc, pels problemes polítics que enfronten els dos països. Ara mateix la garantia del subministrament de gas a Espanya és un problema de la màxima importància, per no dir emergència.
Perquè és tan important el gas, si només una part de l’energia elèctrica es genera usant gas? El mercat de l’electricitat funciona com el que es coneix un mercat marginalista. Cada dia hi ha una subhasta per posar preu a l’energia de l’endemà. Com que hi ha diferents tecnologies o fonts de generació d’energia (nuclear, hidroelèctrica, eòlica, solar, gas, carbó, etc.) que produeixen el mateix, les diferents ofertes van entrant al mercat per ordre creixent de cost. Primer entren les plantes hidroelèctriques i nuclears que tenen un cost de generació pràcticament nul, després les fonts renovables, eòliques i solars, etc. Finalment, quan les ofertes anteriors no cobreixen la demanda, es posen en marxa les plantes de cicle combinat i entra el gas. Quan finalment l’oferta casa amb la demanda, totes les unitats es paguen al preu de l’ultima font entrada al sistema, que sol ser és el gas.
El problema és que aquest mercat és poc competitiu. Hi ha molt poques empreses que produeixin energia. Dit en altres paraules, al mercat de generació elèctrica no hi ha llibertat d’entrada. Ningú pot entrar al mercat i fer una planta hidroelèctrica o nuclear nova, perquè els aprofitaments d’aigua estan utilitzats des de fa molts anys i perquè el sector nuclear no es pot activar, de fet hi ha un compromís polític per tancar les centrals nuclears. Aquestes tecnologies, que tenen els seus costos recuperats des de fa temps, per dècades de preus protegits i costos de transició a la competència pagats pels usuaris, entren en un sistema de fixació de preus en el qual juguen amb cartes diferents a la resta. I compte, perquè això afecta entorn d’una tercera part de la capacitat de generació d’energia a Espanya.
Per tant s’ha de millorar la regulació del mercat elèctric a Espanya i a altres (no tots) països europeus que tenen problemes similars. Però és un sector políticament molt poderós. Si un mira les empreses energètiques (és senzill, n’hi ha poques) es troba amb empreses amb els consells d’administració plens de polítics retirats del PP i del PSOE. Tant si aquests consellers fan molt lobby com si en fan poc, facin el que facin, fa mal efecte a la població veure els que fa poc eren ministres o diputats seure (i cobrar) dels consells d’administració d’empreses regulades, mentre ells paguen cada vegada més pels serveis. Empreses, repetim-ho, subministradores de serveis bàsics, essencials, com l’energia.
La transició verda no serà gratis. Una part de la pujada del preu de l’electricitat ve de l’encariment dels drets d’emissió de CO2 necessari per reduir emissions i fer front al problema del canvi climàtic. Aquests drets han de ser cars per fomentar l’adopció de tecnologies més netes i energies renovables. Però és clar, impacten en la tarifa que paguen les famílies. És molt important que el sector es reguli correctament, es retallin els beneficis extraordinaris de les elèctriques i les tarifes siguin transparents. Els governs han d’actuar i s’han d’explicar bé. Si no, es corre el risc, com a França amb els impostos al dièsel que varen portar al conflicte de les ‘armilles grogues’,de fer molt mal a mesures necessàries per afrontar la transició energètica.
@joanribastur
