Hem passat amb felicitat i alegria les populars festes de sant Antoni sobre l'escenari de Portmany. La seva onomàstica comporta un retrobament no només, que també, entre els seus habitants i residents, que d'altres terres i conreus volgueren tenir com destí final -un destí provisional, fragmentat, que la vida malgrat tot continua, el poble que convé no oblidar-ho mai iniciá el cicle turístic i fins aleshores. Portmany, doncs, cap i casal d'un fenomen crematístic, comercial, cutural, social que canvià i per sempre més les nostres vides. Sant Antoni com a fita imprescindible. I ara, tot just ahir mateix, cloenda dels esdeveniments nadalencs ja arxivats i fins el proper desembre, a la volta, ai las! com aquell que diu, de la propera cantonada. O gairebé, gairebé. El temps passa ràpid i tot es precipita a ritme de d'alegria o de drama. Depèn. Tot sempre depèn. Però gener també ens a portat, ens ha transportat a un dels espectacles mítics, imprescidible: les minves de gener, quan baixa la mar, el sol esclata amb força i la realitat es torna perfum de sensualitat quasi eròtica. Són unes jornades, uns dies que marquen un escenari. Un excel·lent pretexte per tornar a llegir un clàssic i català original de Baltasar Porcel, 'Difunts sota els atmetllers en flor'. Això vol dir que gener és un dels mesos més importants a les nostres illes i de manera molt especial per als socialistes que un dia d'aquestos volen triar nou president amb n' Agustinet com figura principal. De tota manera feliç cap de setmana.
