No deixa de sorprendre'm l'ús inadequat que es fa del concepte 'immersió lingüística', especialment des d'aquells sectors que voldrien que la llengua catalana, la llengua pròpia de les Illes Balears, fos, com a molt, un mer element folclòric al nostre país pluriinsular. Diuen aquests elements hostils a l'ús (no ja a l'ús normal, sinó senzillament a l'ús) de la llengua catalana dins el nostre sistema educatiu, que a les Illes Balears hi ha un sistema d'immersió lingüística.
Crec que la cosa està anant tan lluny que mereix alguns aclariments. En primer lloc, hauríem de puntualitzar d'on surt el concepte. Es parla per primera vegada d'immersió lingüística al Canadà. Ja és cosa sabuda que al Canadà hi ha dues llengües oficials: el francès al Quebec (minoritària dins el conjunt del país) i l'anglès a tota la resta. Idò bé, el terme 'immersió lingüística' es comença a fer servir per designar la pràctica lingüística d'aquelles escoles que funcionen en francès? dins territori de parla anglesa. En posaré un exemple que pens que serà prou clar. Fa ja un bon grapat d'anys, vaig conèixer un parell de professors de la Universitat de Saskatchewan (a Saskatoon, nord del Canadà), amb els quals col·laborava en tasques d'història de la literatura, que, essent ells anglòfons i vivint en un territori on només es parlava anglès, duien els fills a escola íntegrament en francès. A Saskatoon hi havia (i hi ha encara) com a mínim una escola on totes les assignatures s'imparteixen en francès. Així, em deien, els nostres fills coneixeran bé les dues llengües del Canadà: l'anglès, perquè el parlen a casa i perquè el tenen com a assignatura, i el francès, perquè hi tenen totes les altres assignatures (és a dir, pràcticament tota l'activitat escolar). Es tractava d'una escola on es feia 'immersió lingüística'. No estic segur si aquesta va ser la primera vegada que vaig sentir el terme, o no. Sospit que no, que el devia haver sentit abans a Catalunya, però ja amb un significat una mica distorsionat.
A Catalunya, el terme es va començar a usar des del Servei d'Ensenyament del Català (Sedec), referint-se al fet d'ensenyar en català a àrees del país on el castellà era àmpliament majoritari. Així, si una escola de l'Hospitalet de Llobregat o de Santa Coloma de Gramenet feia tot l'ensenyament exclusivament en llengua catalana es deia que aquell centre s'havia adscrit a la xarxa que feien immersió lingüística. Observem que ja no es tractava de la mateixa situació del Canadà. Entre d'altres coses, perquè al Quebec no hi ha ciutats d'àmplia majoria anglòfona. Per tant, la situació no resulta comparable.
De fet, al Regne d'Espanya, si hi hagués enlloc immersió lingüística en el sentit original del terme només podria ser a les àrees monolingües, és a dir, a les àrees de parla espanyola. Així, per exemple, una escola de Cantàbria que vehiculàs tot l'ensenyament exclusivament en català (o en euskera, o en gallec) seria una escola on hi hauria 'immersió lingüística'. Però si una escola d'Ibiza ho fa tot en català, o una de Getxo ho fa tot en euskera, o una de Vigo ho fa tot en gallec, no podem parlar pròpiament d''immersió lingüística'. Seria com dir que totes les escoles de Cantàbria fan 'immersió lingüística' en espanyol. I ningú no diu que a Madrid, a Càceres o a Sevilla hi ha un sistema d''immersió lingüística', malgrat que la immersió en l'espanyol sigui aproximadament total.
Fins i tot en el cas de Catalunya mai no es va poder considerar que hi hagués 'immersió lingüística' a llocs on el català és la llengua majoritària de la població. Seria totalment inadequat, des de tots els punts de vista, parlar d'immersió lingüística a Girona, a Vic, a Lleida o a Tortosa. Com ho seria parlar-ne referint-se a Alcoi, a Morella o a Dénia. O a qualsevol de les illes Balears.
La part més lamentable és que, a les nostres illes, no feim ni 'immersió lingüística' ni classes normalment en català. Es diu que l'espanyol està proscrit de les nostres aules, però es tracta d'una mentida colossal, tremenda, malintencionadíssima, dita amb voluntat de genocidi cultural. Per cada alumne que els que promulguen aquesta mentida em portin que no sàpiga parlar espanyol després d'haver estat escolaritzat dos anys a qualsevol centre d'Ibiza em compromet a portar-n'hi una dotzena que no saben parlar català amb normalitat, en les mateixes condicions. Prou mentides! I siguem una mica rigorosos amb el significat de les paraules.
