Llops sords i princeses amb crosses

«Camina com jo!». Aquest crit, emocionat, feliç, sorprès, de la seua filla Abril en veure una boixa en cadira de rodes a un conte que li havien regalat va ser el començament de tot. Aquell moment, aquell «Camina com jo!», amagava una realitat en què la majoria de la gent no hi pensa: els boixos i boixes amb diversitat funcional no troben personatges com ells als contes infantils. No hi ha llops sords ni princeses amb crosses ni bruixes cegues, cap dels tres porquets té una paràlisi cerebral i si algú troba un príncep amb autisme, que avisi. Perquè convertir-se en granota és una diversitat funcional.

«En aquell moment li vaig explicar a Abril que no es pensàs que era l’única boixa que no camina bé, però és veritat que aquests boixos no es veuen reflectits als contes», comenta Susana Ribas, mare d’Abril i secretària de l’associació Ibiza In. Aquell moment de sorpresa, amb aquell libre amb una boixa en cadira de rodes dibuixada a les seues pàgines, va ser l’inici de la ‘Biblioteca In’. Un projecte que varen posar en marxa fa prop de dos anys i que ja han fet servir a un parell (pagès) d’escoles de l’illa. Es tracta d’un fons de contes infantils (al voltant de 150 títols) que els centres poden fer servir per treballar la inclusió amb els seus alumnes. Alguns estan destinats als més petitois, del darrer cicle d’Infantil, però també n’hi ha per als que són una mica més grossets i per als docents. I és que darrerament a aquesta biblioteca, que conserven a un espai cedit per l’Ajuntament de Sant Josep a Sant Agustí, s’hi han incorporat alguns llibres que ajuden els educadors a treballar la diversitat funcional a classe.

Història d’un catxalot a Portinatx

Ribas destaca la importància dels contes inclusius. Són molt útils, per exemple, «per explicar a algun germanet o als companys de classe què li passa a aquell nen que potser té síndrome de Down, o autisme, o no camina bé...». «Són eines molt bones per treballar l’empatia i la solidaritat ja des de petits», continua la secretària de l’associació, que destaca que aquest projecte de la biblioteca ha estat possible gràcies al finançament de la Fundació Abel Matutes.

Contes amb signes

Qualsevol escola que vulgui treballar amb aquests contes, tant en general com sobre un tema en concret que afecti un dels seus alumnes, només s’ha de posar en contacte amb l’agrupació escrivint un mail a info@ibizain.org. Alguns dels centres que l’han fet servir ja han repetit, recalca, contenta, Susana Ribas. En un primer moment, el préstec d’aquests contes era per a unes setmanes, però amb el temps han vist que era més pràctic deixar-los «tot un trimestre» per tal que ho aprofitassin bé.

Aquesta biblioteca de contes inclusius es complementa, explica, amb un altre projecte que han batiat com ‘Silencio, cuentan las manos’. Es tracta d’un contacontes que treballa en llengua de signes. Ja han fet una tongada, per la que va venir a Eivissa el contacontes Demetrio Aldeguer, i estan desitjant organitzar-ne una altra quan abans. Quan es pugui. Perquè té els seus costos. Aldeguer va passar per sis centres educatius amb la seua sessió de contes en llenguatge de signes i, a més, va protagonitzar una altra oberta al públic a Sant Josep. «Es va fer una marató, el pobre», comenta Susana Ribas, recordant l’experiència. Aldeguer explicava un conte, mostrant le simatges i fent els gestos del llenguatge de signes. I ho repetia una segona vegada. A la tercera, recorda Ribas, era quan deia «¡Silencio! ¡Cuentan las manos!», i en aquesta ocasió explicava el conte en silenci, només amb les mans. El que més va impactar les famílies va ser veure com els boixos i boixes sense problemes d’audició, aquesta tercera vegada ja imitaven Aldeguer i sabien com són algunes de les paraules en llenguatge de signes. «Ja s’havien quedat amb la cobla i ho feien tot. És a dir, que ells també estaven aprenent aquest llenguatge», comenta la portaveu d’Ibiza In. «Ens va deixar molt bon gust i alguns centres ja ens han demanat que el tornem a portar», afirma.

A les biblioteques

Això sí, durant la confecció, conte a conte, llibre a llibre, de la seua biblioteca inclusiva, s’han trobat alguna decepció. I és que no tot s’hi val quan es tracta de parlar o d’incloure a les històries protagonistes amb alguna diversitat funcional. «La majoria són fantàstics, però també ens hem trobat amb autèntics nyaps, Històries que només fan servir tòpics i que, si intentes mirar més enllà, no hi ha res», lamenta Ribas, que confessa que té molt clar què fer amb aquests contes: «Els retiram de la biblioteca».

A molts d’aquests llibres arriben a travès de les xarxes o del boca-orella: «Faig captura de pantalla i quan podem comprar, les revís». La següent passa, avança, és aconseguir que aquests llibres inclusius estiguin a les biblioteques. Que es mesclin amb la resta d’històries per als més petits i que els boixos i boixes els agafin dels prestatges com si fos un conte més. Perquè són un conte més. I és que al món hi ha més boixes amb crosses, que princeses.

Suscríbete para seguir leyendo