En l´anterior article es parlava del llinatge Aqüenza, de Jacint Aqüenza i Donaire de Mendoza, membre la junta revolucionària eivissenca de 1868 i de la formació del seu fill, Jacint Aqüenza i Loaiza, excel·lent poeta que molt jove passà a Puerto Rico, on desenvolupà una intensa activitat com a periodista i animador cultural. Fou cap de negociat de l´administració i diputat provincial d´aquella colònia espanyola.
D´Aqüenza fou la idea de fundar un ateneu, a imitació del que existia a Madrid. Recordava que una nit, encara no tenia 30 anys, es trobava de tertúlia amb dos amics més i proposà a un d´ells, de llinatge Elizaburu, el seu propòsit, que ràpidament va fructificar. Aquesta notícia sobre la gènesi de l´Ateneo de Puerto Rico fou recollida en un article a la Revista de las Antillas de juny de 1914 i apunta literalment les paraules d´Aqüenza sobre aquella iniciativa. Entre la nòmina dels 48 socis fundadors hi havia Antonio Pineda, que ja sabem que era un pseudònim que emprava Aqüenza.
Amb aquest nom apareix en la primera junta de socis celebrada a l´Ajuntament de San Juan de Puerto Rico el 30 d´abril de 1876. A la història de Puerto Rico consta Manuel Elizaburu y Vizcarrondo com a fundador del Ateneo el 1876 i no es diu res que la idea la recollí d´Aqüenza. Elizaburu fou també el fundador de l´institut d´estudis superiors, germen de la Universitat de Puerto Rico.
Retorna a Eivissa
Una nota de premsa de setembre de 1899 diu que Aqüenza ha arribat procedent de Palma i abans d´Amèrica, apuntava que abandonava Puerto Rico perquè no es volia veure's sotmès a la dominació ianqui d´aquella illa caribenya. Va venir acompanyat de la seua esposa, María Bermúdez Bermúdez, que conegué a l´illa caribenya i amb qui residí a Eivissa els últims anys de la seua vida. El matrimoni no va tenir descendència.
Tornat a Eivissa, fou oficial primer de l´Ajuntament d´Eivissa i diverses vegades actuà de secretari en les absències del titular, Artur Pérez-Cabrero. També fou secretari de la Cambra de Comerç en el moment de la seua creació.
Aqüenza tornà a col·laborar en diversos periòdics de la seua època. Per exemple, fou un dels principals redactors d´El Correo de Ibiza (que es publicà entre 1899 i 1903). El propietari i director era Bartomeu de Roselló. Aqüenza solia emprar la signatura «X» i a vegades «XX». De la seua combativa ploma sortiren la col·lecció de 95 articles que encapçalà amb el títol ´Por Ibiza´, tots ells dedicats a refutar les afirmacions que sobre Eivissa va escriure el registrador de la propietat Víctor Navarro en el seu llibre ´Costumbres de las Pityusas´; articles que publicà entre setembre de 1901 i juliol de 1902. Si el pare destacà pel seu progressisme, el fill traspua una ideologia ben conservadora en els seus escrits.
Arqueologia
Fou membre fundador de la Societat Arqueològica Ebusitana, creada el 1903. Des del primer moment en fou el secretari i com a tal va redactar documentades memòries de la tasca desenvolupada per la institució. El 1907 fou membre de la fundació protectora del Museu Arqueològic d´Eivissa, en representació de l´Ajuntament, patronat que havia estat creat per Reial decret del Ministeri d´Instrucció Pública i Belles Arts el setembre d´aquell any.
També va col·laborar a El Agricultor (1905-1907), que era el portaveu de la Societat d´Agricultors.
Va col·laborar en diversos números de la revista Los Archivos de Ibiza. Dos articles eren una crònica dels fets més importants que passaren a Eivissa els anys 1902 i 1903. Dos més portaven els títols ´Un curita revolucionario´ (1902) i ´Una requisitoria de guardarropía´ (1902).
El 1904 i amb motiu de la inauguració del monument a Vara de Rey va compondre un himne que du el títol ´Ante la estatua del general Vara de Rey´, que fou musicat pel mestre Joan Mayans Marí.
La comissió oganitzadora del monument havia recollit la idea de Macabich de fer un himne a Eivissa que havia de cantar un orfeó que es volia organitzar a la ciutat; però la comissió encarregà un himne a Vara de Rey i la lletra s´encomanà als poetes Aqüenza i Curtoys. Quan Aquenza el tengué llest, el passà a Curtoys que hi afegí uns versos, però aquestos afegits no aparegueren en el fullàimprès per Diario de Ibiza, cosa que enutja Aqüenza. La música s´encarregà a Vicent i Joan Mayans, encara que fou aquest únic l´autor de la partitura.
Comptador
Cal apuntar que Aqüenza fou també comptador de la Comissió del monument. Quan en la immediata postguerra Bartomeu de Roselló, que sembla que era l´únic membre viu de la comissió primigènia, va organitzar un acte de desgreuge a Vara de Rey per l´intent durant la Guerra Civil dels republicans de fondre els bronzes del monument, no es trobà la partitura de l´himne, per la qual cosa cosa Victorí Planells en va compondre una nova.
El 1906 col·laborà en el fullet que es va imprimir -per iniciativa d´Isidor Macabich-amb motiu del centenari de l´apressament d´El Papa, a mans de l´eivissenc Antoni Riquer, amb un poema que duia el títol ´También hablan las olas´, on a més de lloar el corsari eivissenc, fa un un panegíric, tema redundant en la seua poesia, a la seua mare i l´amor filial.
Va publicar entre el 24 de juliol i el 2 d´agost de 1906 ´Recuerdos de las Antillas´, on explica com Puerto Rico va caure en mans dels ianquis.
El 1907 signà una sèrie d´articles amb el títol ´A los liberales´, amb pseudònim ´Un soldado de fila´. El 1909 i també a Diario de Ibiza apareguè una altra col·lecció sota l´encapçalament de ´Chismorreos´, sobre temes generals i que signava ´Hache´.
Aqüenza poeta
Ja parlàrem dels seus primers poemes que va publicar abans de marxar a Puerto Rico. La qualitat de la poesia d´Aqüenza fou lloada moltes vegades per Isidor Macabich, però també sembla interessant apuntar que Marià Villangómez n´ha parlat en alguna ocasió. Aquí esmentàrem que fou un dels protagonistes de les conferències que sobre la poesia eivissenca va impartir el 1950, primer a Barcelona, amb motiu de l´ambaixada eivissenca a aquella ciutat i després a Ebusus. Els altres poetes estudiats per Villangómez foren Al Sabini, Macabich, Enric Fajarnés Cardona i Francesc J. Mayans Jofre.
Per als qui vulguin conèixer l´obra d´Aqüenza poden acudir al llibre del benemèrit Lluís Llobet i Tur, ´Antología literaria. Ibiza, siglo XIX´, on hi ha una àmplia mostra de la poesia i de la prosa del protagonista d´aquestes notes.
