Quan va acabar la seua tesi aquesta doctora en Dret va decidir desintoxicar-se de tanta llei fent un curs d´escriptura a l´Ateneu de Barcelona. El resultat d´aquesta experiència es diu ´Madeline´ i és una novel·la molt positiva que condensa el que la seua autora ha après de lletres entre 2009 i 2014, un període que va passar estudiant narrativa, contes i novel·la.

- ´Madeline´ és la teua darrera criatura, però n´has parit alguna altra abans.

-El primer llibre va ser un conte per a adults que es deia ´Heinrich y Meri. Era una història d´amor.´ Després va venir una etapa de poesia, d´on va sortir ´365 poemas de amor´, que em vaig autoeditar, i el tercer ha estat ´Madeline´.

-Com és ´Madeline´?

-És una novel·leta. Té contes dins, però no és un llibre de contes. Té dos parts i per això poden llegir-ho tant adolescents com adults. Té una part de viatges en el temps on el que s´expliquen són contes i té una altra part, la de la vida de Madeline i Henrietta. Són dues històries en paral·lel. La meua història inicial era centrar-me en els viatges en el temps, fer un llibre més aviat històric, però quan acabes d´escriure no sempre has aconseguit el que et proposaves al començament. La història d´Henrietta ha tingut més pes que no els contes.

-Els personatges es van menjar el context.

-Sí, això és el que va passar.

-En qui pensaves quan escrivies? A qui recomanes llegir-ho?

-Si et llegeixes el llibre veus que la mare explica contes al fill. El prototip ideal d´actor és un pare o una mare que agafa els nens i els hi llegeix, però, és clar, necessites un adult que faci la funció d´explicar. No és un llibre per a boixos. Segurament aquesta era la idea inicial: anem a transmetre, no només coneixement sinó una forma de vida, perquè els personatges són una mica típics.

-El llibre ha format part de la secció de Biblioteràpia a Can Ventosa. Per què té aquesta connotació tan positiva?

-Un amic periodista, Vicente Torres, va fer una resenya on explica que al llibre hi ha un tema que no es toca per res: la violència. Això no existeix. El llibre està centrat en coses positives. Hi ha una mamà que té un boix i li vol ensenyar uns coneixements a travès dels viatges que feia l´àvia en el temps. Hi ha bon rotllo i la història de superació és la del nen. És un supervivent.

-Ara s´ha traduït a l´anglès per a poder comercialitzar-ho a Internet.

-Sí, aquesta és la intenció: penjar-ho a Amazon. Aquí el mercat en anglès no crec que doni molt de sí, en canvi si puc penjar-ho estic segura que arribarà a molta més gent. Què vol un escriptor? Que el llegeixin.

-L´has traduït tu mateixa?

-Sí.

-T´agrada titular es teus llibres amb noms propis. És per la importància que dónes als personatges?

-Exactament.

-La literatura és la teua vocació, però quina és la teua professió?

-He estat assessorant estrangers que inverteixen a Espanya durant molt de temps. De vegades seu una persona davant teu i la imaginació se´n va. De fet, són coses independents , de vegades, es barregen. No és el cas de ´Madeline´, però en algun personatge algú m´ha prestat el seu nom. Sempre has de tenir un referent real per deixar volar la imaginació.

-Vas preparar oposicions durant vuit anys i després vas dir que no ho tornaries a fer.

-És una experiència més. Segurament si ets una persona creativa no li dónes tanta importància a coses com la memòria, que són imprescindibles per a unes oposicions. Les experiències les has de provar. Aquesta va ser una via que vaig descartar.

-Ets una persona amb un coeficient intel·lectual molt elevat. Trobes que cal oferir una atenció personalitzada als boixos amb altes capacitats?

-A la vida això és només una característica més, però és cert que els boixos estan al moment idoni per que se´ls pugui encaminar. Quan jo era estudiant això no es tenia en compte i ara sí que s´està veient que és necessari. Si veus una persona que té talent per a alguna cosa el normal és que intentis que aquest talent doni un fruit. És el que passa amb els esportistes, per què no pot passar amb persones que tenen un talent lingüístic o matemàtic? Tot el que es separa de l´estàndard és complicat i moltes vegades es prefereix ignorar-ho abans que potenciar-ho. Hi ha gent amb molts prejudicis. S´associen les altes capacitats amb prepotència, quan realment és tot el contrari. El boix, entre els de la seua edat, segurament es sent diferent, no integrat. Amb els nens té molt de sentit, però quan ets adult no et condiciona per res, només és una característica que no suposa cap avantatge ni desavantatge.

-Has estudiat sempre i segueixes estudiant. És una forma de vida?

-Sí, crec que estudiaré tota la vida. En setembre començ una altra carrera: psicologia. És una necessitat: menges, dorms, respires i, a més, tens una necessitat que et porta a aprendre de tot.

-La psicologia t´ajudarà a construir personatges.

-Exactament. L´única crítica negativa que m´han fet de ´Madeline´ és que hi ha un personatge que és pobre. El pròxim tindrà més taules.

-Hi ha una altra faceta de la teua vida: la política [va ser regidora a Sant Josep a l´anterior mandat].

-Això va ser com les oposicions: una experiència.

-Que vas provar i descartar.

-Estava a l´oposició, i no dóna per massa.

-Potser al govern l´experiència hagués estat molt diferent.

-Estic segura. No ha de tenir res a veure. Però intel·lectualment no és enriquidor.

-No és enriquidor estar a l´oposició o a la política?

-Potser les dues coses. Depèn de l´experiència de cadascú. No és el mateix si et posen en un lloc on tu penses que pots ser útil. Jo em vaig ficar en política creient en el servei públic. La política és un món molt especial. Jo estic acostumada a intentar treure sempre el millor de la gent. Cada persona que passa per la teua vida hi passa per alguna cosa. Què té de bo aquesta persona que et pugui aportar i què li pots aportar tu a aquesta persona? El punt de vista de la política és que el que dius tu i el teu partit és perfecte; el que diu l´altre i els altres partits, vade retro. Encaixes d´una forma complicada. És un plantejament completament diferent, no és el meu.

-Com canalitzes ara aquesta voluntat de servei?

-Estic a diferents associacions. Si tens inquietuds trobes la via?

-Per als intel·lectuals ha de ser dur estar en política.

-No és el teu lloc. El que passa és que quan tens curiositat penses que potser pots aportar alguna cosa.

-Com vius l´efervescència política actual?

-Les crisis sempre donen lloc a que surtin il·luminats. Del que diuen que faran al que legal i realment poden fer hi ha un món.Jo som poc apassionada i totalment escèptica.

-No et fa por anar provant.

-Vius una vegada. Només tens una oportunitat per intentar fer tot el que t´agrada.