366 dies entre Safo i Rosalía

Cristina Nogales Aranda és la responsable de les il·lustracions. Ella és l'autora de les estampes que mostren Safo asseguda a la Lluna amb un pit a l'aire i tocant la lira, Maria Anna Mozart tocant el piano tot i que té les mans lligades amb el cordill del seu corsè, Gisèle Ben-Dor dirigint una orquestra amb una batuta làser, Cindy Lauper ballant el seu emblemàtic 'Girls just wanna have fun' (reconvertit per al calendari en 'Girls just wanna have fundamental rights'), Patti Smith amb uns ulls enormes i el seu característic capell o Rosalía en el gest del «tra-trà» amb unes ungles daurades que, tot i ser enormes, comparades amb les últimes que ha lluït, semblen petites.

Silenciades i desconegudes

Silenciades i desconegudes

Així, enguany el calendari vol destacar la presència de la dona al món de la música al llarg de la història i recordar especialment algunes de les grans oblidades. O silenciades. Com explica que ho varen ser les trobairitz de la Baixa Edat Mitjana, que apareixen al mes de gener: «Talentoses dones trovadores que foren silenciades i entre les que va destacar María Pérez, coneguda com ' La Balteira', mussa i inspiració de molts trovadors de la cort del rei Alfons X». Una altra de les figures que vol recuperar és la de Gracia Baptista (mes de febrer), la primera compositora espanyola, nascuda a Àvila al segle XVI: «La seua composició és l'obra amb teclat més antiga composada per una dona espanyola». Coetània seua és una altra de les protagonistes de la següent pàgina del calendari, Francesca Caccini, la primera dona el composar una òpera.

Al calendari no falten algunes de les intèrprets, lletristes i compositores més conegudes del segle XX, com Aretha Franklin o Lesley Gore, i un bon feix d'artistes ben conegudes a Espanya: Concha Buika, Soledad Giménez, Rozalén o Zahara. (De totes elles us anirem parlant, setmana a setmana, a Mola).

Com tots els anys, el calendari, en què participen més d'una trentena de persones buscant els noms i les històries, va més enllà. No només destaca els noms de les protagonistes de cada mes sinó que, al final, inclou tota una sèrie d'activitats en les que anima els docents a aprofundir a classe en aquestes músiques. De cadascun dels temes hi ha propostes didàctiques per a totes les edats i cicles: des dels més petitons, els que estan als centres de zero a tres anys, fins als alumnes de les escoles d'adults.

Així, per exemple, al mes de setembre, dedicat al folk i les músiques tradicionals, es proposa als docents del primer cicle d'Infantil que emprin en els moments de relax «audicions relacionades amb la cultura popular de diferents llocs mitjançant les cançons de bressol». Per als adults, en canvi, al mes d'octubre ('Segle XX. ritmes transgressors: hip hop, rap, reggaeton. Les mescles creen nous estils') recomana que visualitzin a Youtube una representació teatral de l'obra 'Lisístrata', d' Aristófanes, i que, després, organitzin un debat a classe sobre l'enfrontament entre homes i dones. Al mes de desembre (Segle XXI. Pop, infie i llatina. Transformant la música), es pregunta els estudiants de Batxillerat què és el feminisme i els demana que escoltin amb atenció la lletra de la cançó 'La cumbia feminazi', de la xilena Renne Goust, on rebutja aquest terme per «ofensiu per a les persones que patiren el nazisme, així com per a les que pateixen la desigualtat de gènere o les que lluiten per a la iagultat».

Algunes de les activitats més divertides són les destinades als alumnes de Primària: cantar a classe, com si d'un karaoke es tractàs, 'Soy una punk', del grup Aerolíneas Federales (novembre: Segle XXI. Rock i Punk. Donant canya), una sessió de contacontes amb el 'Petita i Gran' d'Alba Editorial dedicat a Ella Fitzgerald (juliol: Segle XX. Gospel, blues, jazz, funky) o ballar a classe 'Girls just want to have fun', de Cindy Lauper; 'Respect, d' Aretha Franklin, i 'The best', de Tina Turner abans de recollir informació sobre aquestes tres dones (agost:Segle XX. Pop, rock i techno, aquells meravellosos anys).