Margaret Mead ha set «la dona més influent al món de l'antropologia», segons el dossier que acompanya el calendari 'Temps de dones, dones en el temps', editat per l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical del sindicat STES. Aquesta nord-americana, nascuda a Filadèlfia l'any 1901, és una de les protagonistes del mes de juny, dedicat a les antropòlogues. «Tal volta ha set una de les personalitats més sensibles cap a l'estudi d'altres cultures», afegeix el document, que destaca que Mead va ser, a més, «la precursora en l'utilització del concepte gènere, amplament emprat posteriorment als estudis feministes».

Mead es va doctorar en Antropologia l'any 1929 a la Universitat de Columbia, on més tard treballaria com a professora adjunta. Ella «va ser la primera en estudiar l'educació i la criança de boixos en diferents cultures», uns estudis que actualment són «una referència bàsica». «Arran de Mead es va despertar l'interès en l'estudi de la infància i la dona a l'antropologia», continua el dossier, que explica que l'any 1925 va realitzar el seu primer estudi de camp a Samoa (centrat en les adolescents). El llibre que va escriure sobre aquesta experiència (' Coming of age in Samoa') i en què apunta la idea que el caràcter adolescent pot estar definit i ser característic en funció de l'entorn de criança, es va convertir en un best seller.

Quatre anys més tard, acompanyada del seu marit, marxà a Nova Guinea, on va invstigar sobre les històries, contes i relats emprats pels adults en l'educació i socialització dels boixos. Aquesta feina va demostrar que els rols de gènere difereixen d'una societat a l'altra. Més tard, a Bali, «va explorar noves formes per documentar el trànsit de la infància a l'etapa adulta i com la societat plasma aquest canvi amb símbols».

La Segona Guerra Mundial la va obligar a suspendre una investigació al Pacífic Sud. Just abans havia fundat l'Institute for Intercultural Studies. «L'impacte i les conseqüències de la guerra varen definir Mead com una persona defensora de la idea de la superació i la possibilitat de canvi dels humans», un pensament que s'enfrontava al pessimisme generalitzat que imperava a l'època. De fet, considerava que el racisme, el bel·licisme i l'explotació ambiental «eren costums adquirits» que la societat podia modificar per «construir principis socials totalment diferents». Aquest és l'origen de la seua popular frase: «No dubtem mai de la capacitat d'un sol grup de ciutadans insistents i compromesos per canviar el món».

El dossier destaca que un dels trets més importants de Margaret Mead és la seua «concepció holística de la cultura» que s'expressa «mitjançant la interconnexió i relació de tots els diferents aspectes de la vida humana». «La forma de recollir els aliments, per exemple, no es pot comprendre sense l'estudi del ritual i les creences. O les dinàmiques polítiques no es poden separar de l'educació o l'art», continua el text.

Mead defensava les grans possibilitats d'aprendre a través de l'estudi d'altres cultures i considerava la diversitat cultural com un recurs. «Mai com un inconvenient», afirma el dossier del calendari. Aquest detalla que va ser professora a diverses institucions i destaca la seua feina a l'American Museum of Natural Historu de Nova York.