Aquest infant va rebre el nom de Josep i nasqué el dia 7 de juny de l´any 1877 i fou batejat el dia 11 del mateix mes a la parròquia de Sant Pere d´Eivissa pel prevere Vicent Ribes Ramon. El matrimoni va tenir dues filles més: Maria dels Àngels i Maria Dolors, però sembla que ja nasqueren fora d´Eivissa, ja que el matrimoni s´establí a Barcelona a partir de 1879 i segurament, més endavant passaren a residir a Girona, ja que Josep va fer el batxillerat a Figueres. El 1903 va ser un dels socis fundadors del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (Cadci), sindicat de tendència catalanista que va tenir molta força en els primers anys del segle XX; despectivament se´ls coneixia com a saltataulells. Ramon Bordas fou president del sindicat entre els anys 1905 i 1908. Durant la seua presidència potencià la labor educativa amb la creació d´escoles, caracteritzades per fer l´ensenyament en català.
La presidència de Bordas de Cadci acabà de manera abrupta, quan fou acusat d´un seguit de fraus econòmics en la gestió de l´associació i s´hagué d´exiliar a Alemanya. Bordas era una persona de caràcter esquerp i per aquest motiu no se sap gaire de la seua vida, amb llacunes importants. El fet de no tenir una família va fer que hi hagi moments que no se sap res d´ell. Sembla que va estar a Alemanya fins acabada la Primera Guerra Mundial.
Alcalde de Castelló d´Empúries
El 1921 l´eivissenc Bordas s´instal·là al poble del seu pare, Castelló d´Empúries, i s´implicà de manera decidida en la política del poble. En una reunió que se celebrà per buscar una solució a les periòdiques inundacions que patia el poble pels desbordament del riu la Muga, Bordas va fer una abrandada intervenció i poc després de sol·licitar la canalització del riu, es va trobar elegit alcalde en les eleccions de 1922, recolzat per un partit local que es fundà com Centre Nacionalista i que endavant va canviar el nom pel de Centre Català.
Com alcalde va destacar per l´organització de diversos actes de caire cultural, com els Jocs Florals de l´Empordà, el 1922, amb la intervenció de personatges com Eugeni d´Ors, Carles Riba o Prudenci Bertrana. Com havia passat abans, Bordas va ser acusat de desviació de diners i de la manca de documents essencials de tot ajuntament, com poden ser els fulls d´allistaments dels futurs soldats, els censos i els repartiments generals de contribucions. Tenia davant el partit conservador Unió Monàrquica Nacional, que encapçalava a Catalunya Alfons Sala. El poble i l´Església recolzaven Bordas, però el governador el suspengué com alcalde i fou processat. L´Audiència de Girona va decretar el sobreseïment de la causa i el consistori encapçalat per Bordas tornà a prendre possessió i en un acte al qual assistiren diverses personalitats de la Mancomunitat, fou obsequiat amb una vara de comandament costejada per subscripció popular. El 13 de setembre de 1923 Primo de Rivera va decretar l´estat de setge i Bordas fou empresonat durant sis mesos; finalment pogué marxà exiliat a França.
A França va tenir una intervenció destacada en els fets de Prats de Molló, dirigit per Francesc Macià, que planificaven una invasió armada des de França i poder proclamar tot seguit la república catalana. Foren delatats per alguns dels seus i Macià, Bordas i altres disset dirigents foren jutjats a París i condemnats a multes econòmiques i expulsats del territori francès. Bordas marxà a Bèlgica. Va poder tornar a Castellò d´Empúries el març de 1931 i va encapçalar la llista municipal que va guanyar les eleccions del 12 d´abril. Bordas tenia tal pes polític que tot seguit fou designat membre i després president de la Comissió Provincial de Girona, que havia de solucionar els problemes de la constitució dels nous ajuntaments republicans. Com durant el seu anterior mandat, el poble estava dividit entre els favorables a Bordas i els detractors, però ell continuava molt proper a Francesc Macià.
Diputat a les Corts constituents de 1931
En les eleccions constituents de juny de 1931, Estat Català i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) formaren a Girona coalició i Bordas fou inclòs en la llista d´ERC per la circumscripció de Barcelona. Aquest districte elegia quinze diputats i Bordas fou elegit en onzè lloc, segons el nombre de vots obtinguts. Com a diputat d´Esquerra Catalana fou adscrit a la comissió parlamentària de Foment i segons consta en alguna documentació, la seua activitat no va ser gaire lluïda i no es recorda cap intervenció destacada. Va votar afirmativament la Constitució Republicana, l´Estatut, la Reforma Agrària i la Llei de Congregacions Religioses. Però el que se sap de segur és que el maig de 1932 el congrés va concedir el suplicatori per processar Bordas, encara que per ser una sessió secreta no se sap de què l´acusaven. Mentre era diputat a Madrid, continuava com a batle de Castelló i també guanyà les eleccions municipals de gener de 1934.
Arran de la seua participació en els Fets del Sis d´Octubre de 1934 a l´Alt Empordà (Lluís Companys president de la Generalitat proclamà l´Estat Català dins de la República Federal Espanyola, l´Ajuntament de Castelló fou destituït i Bordas fou de nou empresonat a Figueres i jutjat per auxili a la rebel·lió. Fou condemnat a vuit mesos de presó. El febrer de 1936, amb el triomf del Front d´Esquerres, fou alliberat i recuperà l´alcaldia del seu poble. Al començament de la Guerra Civil sembla que Bordas formà part del Comitè de Milícies Antifeixistes, finalment, el 1938 que va dimitir com alcalde i posteriorment va marxar a França.
Exili i mort a Mèxic
Del seu exili francès, sabem que va passar una temporada a camps de concentració de la Catalunya Nord. Després passà a París i a Montpeller; se sap molt poca cosa, únicament que va passar per moltes dificultats econòmiques i de salut i entre els altres catalans es comentava que durant l´exili hagué de vendre tots els seus béns i fins i tot la dentadura postissa, per la qual cosa no podia menjar més que dolços. El març de 1942 es traslladà a Marsella amb el propòsit d´embarcar cap a Amèrica. Aquí es perdia tot el rastre de Bordas i fins i tot es pensà que havia mort a bord del vaixell durant la travessia. L´investigador castelloní Jordi Canet, cercant informació sobre diversos personatges castellonins va trobar l´expedient d´aquest eivissenc i se sap que va embarcar en el vapor portuguès ´Nyassa´ i desembarcà a Veracruz, des d´on es dirigí a Mèxic DF. Allí sol·licità el subsidi de la Junta d´Auxili als Refugiats Espanyols, encara que sembla que no l´aconseguí. Les dificultats econòmiques el perseguiren durant tota la seua vida.
El mes de febrer de 1943, amb seixanta-cinc anys i solter, moria a Mèxic. Una vida ben atzarosa d´un eivissenc del que no tenim notícia que mai més hagués tornat a la seua illa nativa.
