Es francès de sa Cala (i III)

També a partir d´aquells anys republicans, s´hi trobava la casa de formigó que havia iniciat Raoul Alexandre Villain, que el seu amor i devoció cap a Joana d´Arc havia fet que pensàs en posar-li el nom de Domrémy, aquell poble de la regió de la Xampanya francesa on havia nascut l´heroïna considerada com a símbol de la unitat dels francesos, que fou beatificada el 1909 i que el 1920 fou canonitzada i proclamada patrona de França.

Havien passat els anys i el record del Francès de sa Cala era ben viu entre bona part dels eivissencs lletrats i un d´ells, Jaume Borrell havia explicat aquells fets que el setembre de 1936 causaren la mort de Villain, al seu amic Ramon Nieto, que li serví com argument de la novel·la ´La Cala´. Cal dir que la publicació de la novel·la –l´any 1963 i no 1965 com havíem dit en un anterior article– no agradà a algú com Isidor Macabich, que tot seguit publicà dos articles on comentava algunes afirmacions fetes en la novel·la. Aquí hem de defensar el caràcter novel·lesc de l´obra i així Macabich es lamentava que en un comentari de crítica literària sobre l´obra es començàs amb les paraules següents: «Tot un petit poble, terroritzat i covard escolta durant tota una nit l´agonia del fugitiu».

Això de poble ´covard´ no ho va acceptar el nostre canonge i protestà enèrgicament d´aquest adjectiu aplicat als habitants del poble de Sant Vicent de sa Cala. L´altre tema que preocupà Macabich fou el retrat que es feia d´una imaginària mestra d´escola del poble, amb qui havia tengut alguna relació amorosa, mentre Villain agonitzava sobre la platja, ofegava els seus plors amb l´ajuda de l´alcohol de palo. Macabich recordava que per aquell temps la mestra del poble era una al·lota mallorquina de bons constums i que difícilment podria trobar-se a Sant Vicent de sa Cala, ja que a començament de juliol s´havia desplaçat a Mallorca a passar les vacacions estivals i que a començament de setembre de 1936 no hi havia comunicacions amb Mallorca, que s´establiren de manera molt precària a partir del dia 20 d´aquell mes.

Ramon Nieto en el pròleg de la seua novel·la explica que no vol arribar a la veritat d´aquell assumpte, perquè no intentava fer un informe pericial ni pretenia ressuscitar-lo de manera testimonial, sinó que la seua intenció era escriure una novel·la ´lliure´, inspirada en la mort de Raoul Villain..., però sense Raoul Villain. Per tot això, del fet real únicament va recollir la nacionalitat del moribund, les flors de lis pintades a la façana de la seua casa, la seua por d´animal empaitat i l´aventura tràgica de les seues últimes hores. Fins i tot alguns aspectes de la seua vida foren desfigurats a propòsit, com per exemple, l´allunyament de l´Església, quan en realitat Villain fou un fervorós catòlic, amb mentalitat semblant a la d´un requeté a l´època en què passaren tots aquestos fets, aclaria Nieto.

Un altre personatge que també s´interessà per l´enigmàtic Francès de sa Cala i per la seua estada a Eivissa, fou el suís René Fonjallaz, que sembla que va escriure un llibre que porta el títol ´El Francès´ i que publicà a mitjan dècada dels anys cinquanta a França. Aquest llibre no l´he vist físicament, únicament he trobat referències. Qui era aquest Fonjallaz? Per conèixer aquest suís cal acudir, com en tantes coses d´aquells anys cinquanta i seixanta al llibre de Fernando-Guillermo de Castro ´La isla perdida´, que ens diu que era el fundador d´un partit nazi a Suïssa, que fou campió de bobsleigh a l´olimpíada de 1928, als jocs d´hivern celebrats a Saint Moritz, membre de les SS i combatent en la II Guerra Mundial en el front de l´Est europeu. Com molts altres nazis buscà refugi i l´oblit a Eivissa, on es casà amb Ana von Osterburg, propietària de l´Hotel El Corsario de Dalt Vila.

El dia 31 de juliol de 1963, just el dia que se celebrava el 50è aniversari de l´assassinat de Jean Jaurès, Fonjallaz va preparar un guió radiofònic sobre la vida de Villain, que duia el títol de ´Raoul Villain, meurtrier de Jean Jaurès´ i que fou emès per Radio Sottens de Lausana, Suïssa. En aquell guió es dóna com a segur que Villain fou ajusticiat per uns milicians de les Brigades Internacionals també francesos, que venjaren d´aquella manera la vil acció que el fanàtic religiós havia protagonitzat l´estiu de 1914.

Sembla que l´informador de Fonjallaz fou Marià Juan Serra, que el 1952 ha havia publicat un article a Diario de Ibiza, sobre aquest mateix tema, com ja comentàrem en el primer article d´aquesta sèrie.

També és molt interessant l´evocació que d´aquest personatge va fer Baltasar Porcel en un article publicat a La Vanguardia de Barcelona el desembre de 1967 i que després ha recollit en diversos llibres seus.

Segurament que coneixia tots aquestos detalls un bon amic dels meus pares, el professor de la Universitat de Ginebra John Agad, que tenia casa a Eivissa i que un estiu de mitjan anys seixanta ens portà a sa Cala i davant de la casa des Francès ens explicava tots els fets protagonitzats per Villain. Després visitàrem el cementeri de Sant Vicent, on es trobava encara la fossa amb una creu de ferro i una làpida de pedra, de la sepultura de Villain, molt diferent de la resta de fosses del petit cementeri rural. Jo no tenia encara deu anys, però record aquella evocació d´uns fets llegendaris de la veu d´aquell altre suís amic de la família.